El museu de Física i Química també arriba al vestíbul de l'institut

Recentment s'ha incorporat a les vitrines del vestíbul de l'institut una selecció dels instruments que atresora el museu de Física i Química i alguns llibres de l'arxiu històric del centre. D'aquesta manera es completa una exposició interessant d'instruments i material didàctic dels antics gabinets d'Història Natural i Física i Química de l'institut Luis Vives de València.

Els instruments s'articulen sobre la base dels temes següents: electricitat, mecànica, gravimetria, òptica, radiometria, telegrafia i química.

Tots ells disposen de cartells identificatius que es complementen amb un codi QR que dóna accés a un llibret amb les fitxes de tots ells.

Amb aquesta extensió dels museus d'antics gabinets es fa un pas més en el projecte de la comissió de patrimoni del centre de donar a conèixer la gran riquesa del nostre patrimoni històric.

A més, s'han instal·lat unes noves vitrines amb il·luminació LED per realçar-ne els exemplars exposats.

Juan Vilanova i Piera a l'arxiu històric del institut Lluís Vives

La Creación, Historia Natural
Vuit toms amb 4514 pàgines
Un tom amb làmines a tot color
Autor: Societat de naturalistes
Director: Juan Vilanova i Piera
Idioma: espanyol
Format: 34x24 cm
Data: entre 1872 i 1876
Editorial: Montaner i Simón. Barcelona
Impressió de les cromolitografies: Lemercier & Cie, Paris i Imp. Labielle

Ensayo de descripción geognóstica de la provincia de Teruel
304 pàgines (incomplet)
Autor: Juan Vilanova i Piera
Idioma: espanyol
Format: 31x22 cm
Data: 1863
Editorial: Junta General d'Estadística. Madrid

Al bicentenari del naixement del científic valencià Juan Vilanova i Piera, el Museu de Prehistòria de València ha organitzat l'exposició Vilanova i Piera. Camí a la Prehistòria, que es prolongarà fins al mes de juny del 2022.

Vilanova i Piera. Camí a al Prehistória. Museu de Prehistòria de València

Per aquest mateix motiu, aprofitant l'existència al nostre centre de la gran obra La Creación. Historia Natural, publicada sota la seua direcció a Barcelona per l'editorial Montaner i Simon, entre el 1872 i el 1876, hem organitzat una miniexposició mostrant diversos volums de la mateixa i el seu treball sobre la geologia de Terol.

La Creación. Historia Natural. Tom VIII

Al contrari d'altres mostres d'aquesta magnífica enciclopèdia que conté les cromolitografies distribuïdes entre els diferents toms, la que posseïm al nostre institut té una enquadernació exclusiva per al centre on totes les làmines estan agrupades en un volum a part.

El tom I conté la introducció a l'obra i inicia la descripció dels mamífers, el tom II continua amb els mamífers. Els toms III i IV estan dedicats a les aus. El tom V als peixos i rèptils. El tom VI descriu els articulats (invertebrats). El tom VII es refereix a la Botànica. El tom VIII tracta de Geologia i Paleontologia. Finalment, el tom IX (Atlas) integra totes les cromolitografies de l'obra.

El seu estat de conservació és força bo i és una de les joies del nostre arxiu històric.

El Ensayo de descripción geognóstica de la provincia de Teruel està incomplet ja que li manquen les pàgines finals.

El museu de Ciències Naturals s'estén pel vestíbul de l'institut

El vestíbul del nostre centre és la seu de nombroses miniexposicions que organitza la comissió de patrimoni històric.
A partir d'ara també serà un espai expositiu del patrimoni de diferents departaments. De moment el de Ciències Naturals ha ocupat dues de les sis vitrines existents per exposar diverses peces de gran interès.
S'hi exposen alguns instruments de laboratori dels anys seixanta i setanta; models didàctics d'escaiola de principis del segle XX; llibres d'aquelles mateixes dates i exemplars cridaners de minerals, roques i fòssils.

Cada exemplar exposat s'acompanya d'una etiqueta identificativa on s'inclou un codi QR amb què poder ampliar la informació sobre aquest. En diversos casos enllacen amb antigues entrades d'aquest mateix bloc, d'altres amb informació disponible a Internet.

Estereomicroscopi escolar ENOSA

Estereomicroscopi escolar 04 05 02

Fabricant: ENOSA
Data: anys 70

ENOSA (Empresa Nacional d'Òptica SA) va nàixer com a fabricant d'instruments òptics per a l'exèrcit, principalment prismàtics, però aviat orienta la seua producció cap a la fabricació de microscopis escolars i tot tipus de material didàctic. D'aquesta manera, es converteix en un dels proveïdors habituals dels centres docents entre els anys 60 i 90.

L'institut conserva diversos exemplars d'estereomicroscopis escolars ENOSA dels anys 70.

Consten d'un parell d'oculars 5x i un parell d'objectius 20x. La il·luminació s'aconsegueix mitjançant llum natural.

Són molt senzills, però van servir perquè la majoria dels alumnes espanyols d'aquella dècada poguessen fer observacions detallades de la morfologia i l'estructura d'animals, plantes, minerals i roques.

Estereomicroscopi Shimadzu KALNEW

Fabricant: Shimadzu Seisakusho Ltd. Kyoto. Japó

Data: 1967

El 1875 Genzo Shimadzu (1839-1894) va crear a Kyoto una empresa d'instruments de precisió que hui dia continua a l'avantguarda de l'instrumental científic a tot el món. Destaca per la seua important implantació en el camp dels instruments analítics i de mesura, l'equipament mèdic i industrial i la indústria aeronàutica.

Aquest estereomicroscopi correspon al model SGS-2, que consta de dos parells d'oculars: 10x/15x i tres parells d'objectius: 2x/4x/6x que produeixen entre 20 i 90 augments amb una qualitat excel·lent. La il·luminació és per llum natural.

Aquest exemplar va ser adquirit al curs acadèmic 1967-68 i el seu número de sèrie és 5733.

Està en molt bon estat.

Microscopi òptic escolar ENOSA R-45

Fabricant: ENOSA

Data: anys 70. 

ENOSA (Empresa Nacional d'Òptica SA) va nàixer com a fabricant d'instruments òptics per a l'exèrcit, principalment prismàtics, però aviat orienta la seua producció cap a la fabricació de microscopis escolars i tot tipus de material didàctic. D'aquesta manera, es converteix en un dels proveïdors habituals dels centres docents entre els anys 60 i 90.

L'institut conserva diversos exemplars de microscopis escolars del model ENOSA R-45 dels anys 70.

Consten d´un ocular 5x i tres objectius: 4x/10x/25x; per a obtindre entre 20 i 125 augments.

La il·luminació s'aconsegueix mitjançant un mirall. Molts estan incomplets.

Són molt senzills, però van servir perquè la majoria dels alumnes espanyols d'aquella dècada s'aproximessin per primer cop al món microscòpic.

En el centenari de Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23/11/1922–21/06/1992)

Es llicencià en dret el 1947, però exercí molt poc de temps l’advocacia.

Obra de Josep Renau situada
a l'Espai Joan Fuster de Sueca

El suecà començà publicant llibres de poesia (Sobre Narcís, 1948), però prompte s’adonà que l’assaig i les col·laboracions a la premsa li permetien difondre millor temes del seu interés. Amb la publicació de "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana" (1944) a l’almanac Las Provincias enceta els escrits en valencià i el camí com a crític i columnista que desenvoluparà també amb la fundació de la revista Verbo (1956), on donà a conéixer el surrealisme espanyol. Les seues columnes periodístiques i articles d’opinió han estat publicats per diferents mitjans de comunicació: Destino, Diario de Valencia, Levante, Jornada, Qué y donde, Saó, La Vanguardia o el Món. Algunes d’eixes columnes les podeu trobar incloses en llibres com Diccionari per a ociosos (1964) o Notes d’un desficiós (1980).

Il·lustració de Luis Lonjedo

La poesia catalana fins a la Renaixença (1954) o Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer (1955) encetà un llarg camí centrat en la història de la literatura que conté títols com el manual Literatura catalana contemporània (1972) o Contra Unamuno y los demás (1975).

A més a més, la seua curiositat el portà a informar-se, reflexionar i escriure sobre temes com la societat, les humanitats, l’art, la ciència, la música o la terra i el paisatge... És el cas de la guia de viatges El País Valenciano (1962) on presenta una visió allunyada del “Levante feliz” del qual tantes vegades havia abusat la premsa de l’època. Crític amb la manca d’una historiografia valenciana feta des de les nostres terres, escriu Nosaltres, els valencians (1962) o Heretgies, revoltes i sermons: tres assaigs d'història cultural (1968).

Joan Fuster, dimoni. Obra Equip Realitat

Fuster va ser un homenot que rebé nombrosos reconeixements, entre d'altres, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983) i, a títol pòstum, l'Alta Distinció al Mèrit Cultural del Consell de la Generalitat Valenciana (1992). També despertà molts tabús, alguns dels quals encara estan ben presents en la societat actual. Defensor de la cultura valenciana i difusor en general de la cultura que s’expressava en català, va tractar alguns aspectes controvertits sobre la llengua, la història i la societat valenciana en Qüestió de noms (1962), Combustible per a falles (1967), El blau en la senyera (1977), Destinat (sobretot) a valencians (1979) o Punts de meditació: dubtes de la “transición” (1985) que pretenien la modernització de la societat valenciana.

Joan Fuster al mural de Toni Espinar
al Passeig de Batà de Muro (El Comtat)

Gran dinamitzador de la vida cultural, sa casa ha estat oberta a la tertúlia literària i al bon consell d’un humanista que animà la creació d’editorials com Edicions 62, 3i4, Enciclopèdia Catalana o la “Gran Enciclopedia de la Región Valenciana”.

Una part important del pensament fusterià s'expressa mitjançant l'aforisme, que són màximes enginyoses amb què enuncia un pensament o asserció moral, filosòfica o científica.

Joan Fuster i Josep Pla davant la bassa de
Sant Llorenç. Fotografia de Francesc Giner

L’obra de Fuster no s’entén sense el seu compromís cívic i social pel País Valencià. En canvi, ha estat un escriptor demonitzat. L’11 de setembre del 1981 va patir un atemptat amb bomba que destrossà part de la seua biblioteca. 3.500 articles en premsa, 70 llibres publicats, alguns traduïts a l’italià, francès, castellà o anglès avalaren la concessió de la càtedra a la Universitat de València que no va estar lliure de polèmica. Malgrat eixa extensa obra, consultada possiblement per les mateixes persones que l’havien de jutjar, se li demanà la presentació d’una tesi doctoral abans de donar-hi classes a la universitat.

Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Vicent Ventura
 al carrer de Sant Josep de Sueca,
després de l’atemptat del 12 de setembre de 1981

Joan Francesc Mira assegura que Fuster passarà a la història dels valencians com l’impulsor i l’animador de projectes i personalitats decisives posteriorment des de dins l’àmbit literari, acadèmic i polític. És el cas de la novel·la La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, les Rondalles valencianes d’Enric Valor, Raimon, Mari Carmen Girau, Ovidi Montllor, Lluís Llac, Santiago Bru i Vidal, Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas, Salvador Espriu, Lluís Alpera, Jose Vicente Mateo, Antoni Seva, Andreu Alfaro, Joan Pons, Antoni Miró, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó, Fina Cardona... o de Manuel Sanchis Guarner (a qui rescatà de l’exili mallorquí).

Logotip 'Any Fuster 2012'

Exposició sobre el centenari de Joan Fuster a l’Institut Lluís Vives. 

Gener, 2022

Una visió de la capella de l'Institut Lluís Vives a través dels quadres de Sorolla

Són nombroses les obres de Joaquim Sorolla en què apareix la capella de l'Institut Lluís Vives.

El beso de la reliquia. 1893

Tot i que no sembla que el pintor valencià vaja realitzar estudis reglats d'ensenyament mitjà a l'institut si que va mantenir relació amb el mateix a través dels seus estudis a l'Escola d'Artesans, inicialment ubicada al Col·legi Sant Pau. També es cursaven a l'institut diverses matèries com "Dibuix Geomètric" i "Geometria aplicada a les Arts" en què va obtenir importants mencions.

La primera comunión de Carmen Magariños. 1896

En aquest període d'aprenentatge va ser en el qual la capella de l'institut li va servir d'escenari per a nombrosos treballs tal com es detalla en l'obra "En torno a la Mesa petitoria. Sorolla y el antiguo Colegio San Pablo, actual Instituto Lluís Vives de Valencia" de Vicente Samper Embiz.

Làmines de Zoologia

Material: lli, paper i fusta

Format: 120x130 cm aprox.

Data: 1909 i 1910

Autor i il·lustrador: Paul Pfurtscheller (1855-1927)

Editor: Witwe & Shohn d'A Pichler. Viena i Leipzig.

 

Treballar en un institut històric depara agradables sorpreses de tant en tant.

En una revisió rutinària vam tenir l'ocasió de localitzar, sobre un armari del laboratori de Ciències Naturals, dues làmines de Zoologia que havien romàs ocultes durant desenes d'anys, possiblement des de la remodelació del centre en els anys 70.

Són d'el famós naturalista Paul Pfurtscheller publicades al començament de segle XX.

Paul Pfurtscheller va ser un discret professor de secundària austríac que, per complementar les seues classes d'Història Natural, va elaborar una sèrie de làmines murals de Zoología, "Zoologische Wandtafeln", que es van utilitzar inicialment en els països de parla alemanya però, donada la seua gran qualitat i l'estima que van mostrar eminents zoòlegs, es van usar aviat en altres llocs.

Inicialment el projecte sembla ser que constava de 70 unitats però només van poder completar 39 d'elles.

Les làmines de la sèrie són litografies sobre lli i paper i en la seua execució s'apliquen els colors de forma independent en, aproximadament, 20 cicles d'impressió, el que produeix una extraordinària profunditat i gran longevitat en els colors.

Els exemplars trobats es corresponen amb els números 18 (Ophidia I. Tropidonotus natrix) i 26 (Amphibia, Anura. Rana I) i es troben en bon estat de conservació.

Molt probablement les dues es van adquirir durant l'etapa en la qual el professor Celso Arévalo va ocupar la càtedra d'Història Natural en el, llavors denominat, Institut General i Tècnic de València, hui I.E.S. Lluís Vives.

A les imatges de l'Laboratori d'Hidrobiologia que va crear en un corredor de centre s'aprecia la presència de la làmina d'Tropidonotus natrix (ara Natrix natrix) entre les múltiples làmines que es distingeixen en les mateixes, pot ser que la número 26 també hi fos present encara que no es veu amb claredat.

Noves miniexposiciones temporals a l'Institut Lluís Vives

Des del mes de febrer de 2015 estem realitzant, des de la Comissió de Patrimoni del centre, petites exposicions temporals de 2 o 3 setmanes amb les interessants obres que alberga la nostra biblioteca històrica i, darrerament també, amb material divers del departament de Geografia i Història i del museu i laboratori de Ciències Naturals.

Ja l'any 2016 vam comentar aquesta activitat incloent els temes tractats durant el primer any de la mateixa. Ara ens congratula informar que aquesta comissió continua treballant en la tasca de reorganització i catalogació del material que contenen els nostres arxius i museus i obstinats, també, en donar a conèixer a tota la comunitat escolar la riquesa patrimonial que atresora l'Institut Lluís Vives, el primer a fundar-se en la província de València.

Entre les moltes miniexposiciones dels últims anys podem destacar:

L'institut Lluís Vives en quatre maquetes

- El Instituto Luis Vives en cuatro maquetas. Explica l'evolució arquitectònica des de la creació del centre per la companyia de Jesús, en 1552, fins a l'actualitat mitjançant quatre maquetes de cartolina que representen: a la primera fase les cases i horts que va comprar la companyia, al costat de la muralla medieval, per fundar el seu primer col·legi a Espanya; la segona  mostra l'aspecte que tenia aquest centre en 1704, any en què el pare Tosca el representa en el seu cèlebre plànol de la ciutat de València, l'original es conserva al nostre ajuntament; la tercera es correspon amb l'edifici de l'institut tal com era abans de l'última rehabilitació; la quarta i última està realitzada a partir de la seua configuració actual.

Exemplars de "El Quixot" al nostre arxiu històric

- Las ediciones de "El Quijote". Aprofitant la gran repercussió internacional de l'obra més important de la literatura castellana s'exposa part de les diferents edicions de la mateixa que alberga la nostra biblioteca històrica i es referencien algunes de les seues traduccions a diferents idiomes i els estudis posteriors sobre Miguel de Cervantes i la seua obra.

- Mostra Cartogràfica. Es basa en una exposició més àmplia dels mapes de murals de gran format del departament de Geografia i Història que es va disposar a la biblioteca del centre i que encara es manté. La vitrina per miniexposiciones només alberga el material de petit format complementari d'aquesta gran mostra cartogràfica. La majoria del material exposat pertany al principi del segle XX.

Exposició de mapes murals a la biblioteca de l'institut

Decorats, personatges i guions del Teatre dels xiquets

- La Difusió del teatre entre a els xiquets: El Teatro de los niños de CB Nualart Editat per Seix & Barral (1915-1953). Es basa en el material per a la representació d'obres teatrals en miniescenaris amb fins didàctics. La troballa dels decorats, personatges i guions de diverses obres d'aquest tipus al nostre arxiu ens van induir a donar-lo a conèixer en aquesta exposició. Malauradament s'ha perdut l'escenari però tenim la intenció de construir-ne un a partir d'un exemplar trobat en una fira d'ocasió.

- La Enseñanza de la Cristalografía. Està basada en l'evolució del coneixement de la naturalesa dels cristalls i en els recursos didàctics utilitzats per al seu aprenentatge. S'exposen cristalls naturals i artificials, models cristal·lins de diferents èpoques i materials (fusta, vidre, cartolina, resines, etc.) i també xarxes cristal·lines i cel·les unitat de diferents tipus. No es pot exposar la gran col·lecció de xarxes de plàstic i metall del departament de Ciències Naturals pel reduït espai de la vitrina expositora.

Mostra cartogràfica a l’Institut Lluís Vives

Mapes diversos de paper o tela amb motllures de fusta

Aprofitant la gran riquesa patrimonial de l'IES Lluís Vives, conservada en el departament de Geografia i Història, hem preparat una exposició de mapes murals de gran format a la biblioteca de l'institut.
Els mapes exposats corresponen a la primera meitat del segle XX i són un recurs pedagògic de gran valor. Entre d'altres, hi ha mapes italians i alemanys, el quecorrobora la importància que van tenir aquestes escoles cartogràfiques des de finals del segle XIX.

Vitrina al costat del cartell anunciador de l'exposició 

Vista general de l'exposició

Alguns dels mapes Rothaug-Doporto, revisats i reformats pel professor Luis Doporto per a l’edició espanyola, van obtenir el Gran premi de l’Exposició Nacional de Barcelona de 1929. “Aquests magnífics mapes, publicats en edició física i política, van ser la darrera aportació de la cartografia austríaca i contenen gran nombre de dades. Destaquen per la seua claredat i exactitud geogràfica”. (Informació extreta del ‘Catálogo de Material Pedagógico Moderno Cultura’ - Eimler-Basanta. Madrid, 1932)

Tots els mapes exposats, impresos sobre paper i tela, amb motllures i vernís, són de gran format i ens mostren distintes realitats d’estudi. A banda dels clàssics mapes físics i polítics, n’hi ha d’altres temàtics que reflecteixen algun aspecte particular, com ara: les llengües europees, moments puntuals de la història, el relleu d’un determinat espai geogràfic en planta i alçada o qüestions geopolítiques.

'Europa en 1492'
Escala 1:6.000.000
71x100 cm.
Editorial Vallardi Americana. Buenos aires

'LE GRANDI SCOPERTE GEOGRAFICHE'

Escala 1:25.000.000

140x185 cm.

Instituto Geográfico de Aostini Novara

'MAPA de las COLONIAS y del TRÁFICO INTERNACIONAL'

Escala 1:25.000.000

163X212 cm.
Establiment cartogràfic G. Freytag i Berndt. Viena (Àustria)

'MITTELMEERLÄNDER'

Escala 1:200.000

175x270 cm.
CASA JUSTUS PERTHES; GOTA

'WETTERSTEINGEBIRGE'
Escala de longitud 1.15.000
Escala de profunditat 1:20.000
186x212 cm.
CASA JUSTUS PERTHES; GOTA

'MAPA FÍSICO DE ÁFRICA'
Escala 1:6.000.000
173x200 cm.
Establiment cartogràfic G. Freytag i Berndt. Viena (Àustria)

'MAPA FÍSICO DE EUROPA'
Escala 1:3.000.000

186x212 cm.
Establiment cartogràfic G. Freytag i Berndt. Viena (Àustria)

'DIE WOLKER EUROPAS'
Escala 1:3.000.000
166x210 cm.
CASA JUSTUS PERTHES; GOTA

‘Wandkartez um studium der Geschichte des Altertmus’
Escala 1:3.000.000

184x203 cm.
Establiment cartogràfic G. Freytag i Berndt. Viena (Àustria)

'AMERICA'
Escala 1:7.000.000
230x183 cm.
ANTONIO VALLARDI - EDITORE. MILANO