Els nostres models del doctor Auzoux

Models d'organografia vegetal de fusta i paper maché

Data: Entre 1880 i 1890

Fabricant: Ateliers de "l'Anatomie Clastique" del doctor Auzoux

El doctor Louis Auzoux (1797-1880) naix a Saint-Aubin-d'Écrosville, Normandia, i en 1816 marxa a París per a estudiar Medicina.

La dificultat de treballar amb cadàvers l'indueix a dissenyar models anatòmics de paper maché. En 1827 comença a produir exemplars d'anatomia veterinària i humana al propi poble natal. Més tard àmplia la seua producció amb models clàstics de Zoologia i Botànica per al ús educatiu a les escoles.

La seua tècnica es basa en l'ús de motlles de plom, pasta de paper, fil d'aram, cola i pintura.

L'èxit dels dissenys és molt gran i la venda es prolonga durant més d'un segle i hui es troben en museus i centres docents de tot el món.

  

Flor desmuntable i capolls de
Cheirantus cheiri

Fruit de
Cheirantus cheiri

A l'institut romanen quatre exemplars del Dr. Auzoux, dos d'ells datats en la dècada de 1880, els altres dos sense signatura ni datació.

Tots ells són mencionats en l'article de Luis Pardo "L'herbari i col·leccions de Botànica del Museu d'Història Natural de l'Institut", publicat en 1926 en els Annals de l'Institut Nacional de 2n Ensenyament de València.

El més antic correspon la tija amb flor i capolls de Cheiranthus cheiri, que s'adquireix el curs acadèmic 1881-82 i presenta algunes clavilles i signes de fregades amb pèrdua de pigmentació.

El fruit d'esta mateixa planta està molt deteriorat i desconeixem la seua edat.

Fruit de Fragaria vesca

Inscripció al model de
Fragaria vesca

El fruit de Fragaria vesca és de 1888, encara que desconeixem la data d'adquisició. Està en molt bon estat.

Fruit desmuntable de Hyoscyamus níger

El fruit de Hyoscyamus níger ha sigut recentment restaurat i es troba en perfectes condicions. Desconeixem la seua edat.

Inauguració de l'exposició “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSITITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència”

Fa quasi tres anys que diversos professors del departament de Ciències Naturals de l'institut ens plantegem la possibilitat de realitzar una exposició sobre l'ensenyament i la investigació realitzada al gabinet d'Història Natural durant les primeres dècades del segle XX. 

Després de moltes gestions amb l'Institut d'Història de la Medicina i la Ciència López Piñero i la Universitat de València és possible inaugurar hui, 3 de febrer del 2015, aquesta exposició.

Passades les 20 hores i després d'unes paraules de benvinguda per part d'Àlvar Martínez, director adjunt de l'Institut López Piñero, els comissaris de l'exposició: Jesús Catalá, professor d'Història de la Ciència del CEU Cardenal Herrera de València, i José María Azkárraga, professor de Ciències Naturals de l'institut Lluís Vives de València, procedeixen a explicar els motius d'una exposició com aquesta, reivindicant la necessitat de posar en valor el treball realitzat pels professors de l'Institut General i Tècnic de València, que complementaven la seua tasca docent amb la investigació puntera en l'estudi de la vida a les aigües dolces després de la creació, en 1912, del Laboratori de Hidrobiologia Espanyola per part del professor Celso Arévalo Carretero, catedràtic d'Història Natural.

A l'acte s'han presentat prop d'un centenar de persones, la majoria professors d'ensenyament mitjà i universitàri i ha sigut cobert per la premsa local.

Instruments, preparacions, catàlegs i plaques de llanterna

L'exposició, que es mantindrà oberta fins el 24 d'abril, consta de nou cartells explicatius, tres vitrines amb llibres i documents de l'època, quatre vitrines amb models didàctics, exemplars d'història natural i instruments de laboratori, dos treballs emmarcats d'alumnes dels cursos 1916/17 i 1917/18, dues làmines de botànica i quatre models didàctics murals d'anatomia animal. La manca d'espai no permet la presència de més exemplars a l'exposició. Està prevista la visita de grups guiats prèvia reserva.

Models didàctics murals d'anatomía animal

Flascons amb preparacions anatòmiques i embriològiques,
fòssil de Rana pueyoi i columnes de fons d'agüies dolces

Els cartells relaten l'origen de l'institut Lluís Vives; el context històric en què es produeïx; la seua contribució a la investigació a les aigües dolces després de la creació del Laboratori de Hidrobiologia Espanyola; la publicació, entre 1916 i 1928, de les investigacions, de qualsevol tipus, que el propi institut realitza, en els “Anales del Instituto General y Técnico y de 2ª Enseñanza de Valencia” i, finalment, les biografies de quatre destacats professors i investigadors durant el trànsit entre els segles XIX i XX: Emilio Ribera, Celso Arévalo, Luis Pardo i Antimo Boscá.

Vitrines amb llibres abans de ser tancades

Els llibres i documents exposats es divideixen en tres seccions. Una relacionada amb la docència, que mostra diferents tractats d'Història Natural de professors del centre, treballs d'alumnes i publicacions diverses en què es fa referència a l'institut. La segona es dedica als annals en què es publiquen les investigacions realitzades per professors del centre i altres investigadors de renom mundial com l'ictiòleg suís Alfonso Gandolfi o el malacòleg alemany Friedrich Haas. La tercera es dedica a l'hidrobiologia, raó de ser del laboratori creat pel professor Arévalo, exposant publicacions de diverses nacionalitats i el propi llibre de visites del laboratori.

Models didàctis d'escaiola i paper maché
 i exemplars de quars i crani de ximpanzé

Els models didàctics, instruments de laboratori, làmines i exemplars d'història natural mostren com és la tasca docent en les primeres dècades del passat segle.

Tothom està convidat

Ja està pròxima l'esperada exposició sobre la Història Natural a l'Institut Lluís Vives

Fa aproximadament un any anunciàvem l'exposició “100 anys de ciència a l'Institut Lluís Vives”, en col·laboració amb l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero.

La idea inicial era inaugurar-la el novembre passat però per problemes de calendari s'ha anat retardant. Finalment s'obrirà el pròxim dia 3 de febrer amb el nom “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència”.

Primer s'exposarà al Palau Cerveró de València. Més tard es traslladarà a l'Institut Lluís Vives.

Mar intervenint un model d'organografia vegetal
en paper maché del Dr. Auzoux

Mónica restaurant un model d'anatomia humana
d'escaiola de la casa Deyrolle

Després de l'elecció de l'estructura de l'exposició, la selecció de les peces: llibres, instruments, làmines, models didàctics i exemplars d'història natural, el següent pas ha sigut la redacció dels textos dels panells, que seran complementats amb abundant informació gràfica, i la realització d'un audiovisual explicatiu.

Una de les tasques importants prèvies a la inauguració és la restauració d'algunes de les peces, ja que per la seua antiguitat necessiten una revisió. L'equip de restauradores, format per Mónica Descals i Mar Bensach, analitza al nostre institut el material expositiu decidint quin tipus d'intervenció necessita cada exemplar.

Font d'il·luminació elèctrica per a microscopis Shimadzu

Font d'il·luminació elèctrica

Transformador de corrent

Data: 1967

Fabricant: Shimadzu Seisakusho Ltd. Kyoto

L'empresa creada a Kyoto en 1875 per Genzo Shimadzu (1839-1894) continua fabricant instruments de precisió fins a l'actualitat.

Aquesta font lumínica externa s'adapta el microscopi biològic model PLS-2 intercanviant la seua base per la de sèrie, la qual incorpora un espill d'il·luminació per llum natural.

El transformador de corrent funciona a 200, 220 i 240 volts de corrent alterna i l'eixida és regulable fins els 6 volts de corrent continu.

Al centre tenim dues fonts d'il·luminació d'aquest tipus, amb números de sèrie 2013 i 2116, encara que només una d'elles conserva el seu estoig original de fusta. Es compren alhora que els microscopis, en el curs acadèmic 1967-68.

És bicentenari el pi canari de l'institut?

De tots els arbres que existien al recinte de l'institut en començar el segle XX només un pi canari (Pinus canariensis) i cinc plàtans d'ombra (Platanus hispanica) han sobreviscut.

1918

En aquesta postal de València, datada cap al 1918, la façana del carrer Amalio Gimeno està dominada per un imponent pi pinyoner (Pinus pinea) acompanyat del nostre pi canari, que en aquella època tenia aproximadament la mateixa alçària que la volada del tercer pis de l'edifici, uns 17 m. A l'esquerra s'observa una doble filera de plàtans d'ombra ubicats al costat del carrer Xàtiva.

1929

En 1929 l'entorn ha canviat notablement perquè el carrer Amalio Gimeno està en plena fase de remodelació. Darrere l'institut, el popularment conegut com “edifici del xavo” està acabat d'inaugurar i a la dreta apareix l'edifici de la Unió i el Fènix en construcció. Però els arbres dominants són exactament els mateixos que en la imatge anterior. El pi canari arriba als 20 m. i sobrepassa la base de la cúpula nord-est de l'institut.

1965

En aquesta fotografia de 1965 s'aprecia un altre notable canvi. L'entorn arquitectònic pateix una agressió irreparable per la presència de la “finca de ferro”, construïda uns anys abans. Els plàtans del carrer Xàtiva segueixen presents, encara que uns anys després, durant la remodelació del centre, la majoria són talats. La façana de la, ara denominada, avinguda del Marqués de Sotelo ja no té el pi pinyoner, desaparegut per l'ampliació d'aquesta última, i els arbres que destaquen són una palmera (Washingtonia robusta), un roure australià (Grevillea robusta) i de nou el pi canari, que ja arriba als 23 m.

2014

Aquesta fotografia de 2014 mostra com els tres arbres mencionats amb anterioritat s'han apoderat per complet de l'espai visual i el pi canari continua creixent.

Però, quina edat pot tindre aquest exemplar?

Segons diferents treballs de la Universitat Politècnica de Madrid sobre el pi canari (A, B) el càlcul de la edat és prou complicat perquè l'estudi dels anells de creixement resulta poc fiable en aquesta espècie per diversos motius: per un costat el grossor varia amb l'edat de l'exemplar, sent més gruixuts quan son més joves, d'altra banda, els anells poden parar el creixement abans d'hora en determinats anys i en altres estar totalment absents. Els exemplars més longeus analitzats mostren que l'alçaria pot arribar fins als 60 m., el diàmetre del tronc fins als 3 m. i l'edat estimada fins als 800 anys.

Pi canari

No s'ha realitzat cap estudi dendrocronològic del pi canari del institut, però per l'alçària que tenia en començar el segle XX, l'actual de 26 m. i el seu perímetre de 2'22 m. a 1'30 m. del sòl, potser sobrepasse àmpliament els 200 anys.

Plàtans d'ombra

Dels cinc plàtans d'ombra tampoc pot indicar-se una edat exacta. La posició actual, al costat del carrer Xàtiva, coincideix amb la de la muralla de la ciutat fins al segle XIX. És probable que es plantaren després del seu derrocament en 1865. Per aixó la edat pot arribar als 150 anys i el perímetre, a 1'30 m. del sòl, varia entre 2'38 i 2'88 m.

Preparacions de microscòpia històriques de Botànica

Preparacions microscòpiques de Botànica

Format: 7'5x2'5 cm

Data: entre 1910 i 1930

Origen: Gabinet d'Història Natural

A més de les preparacions de café del fabricant J. Tempère de París, mencionades anteriorment, al centre hi ha altres 13 preparacions més de microscòpia vegetal; quatre d'elles realitzades per Luis Pardo en 1914 i 1915, sis per Francisco Belda en 1917 i 1918, una per Fernando Boscá en 1923 i dues més d'autors desconeguts.

  

El seu estat de conservació és acceptable excepte una que està trencada.

 

Microscopi petrogràfic Shimadzu de 1967

Microscopi òptic compost de llum polaritzada

Data: 1967

Fabricant: Shimadzu Seisakusho Ltd. Kyoto

Microscopi Shimadzu KALNEW EP

L'empresa creada a Kyoto en 1875 per Genzo Shimadzu (1839-1894) continua fabricant instruments de precisió fins a l'actualitat.

Aquest microscopi correspon el model EP, que consta de tres oculars: 5x, P7x i 10x, i tres objectius: 4x, 10x i 40x, que produïxen entre 20 i 400 augments amb excel·lent qualitat.

Presenta de sèrie un espill per a il·luminació natural. A més d'analitzador i polaritzador conté les làmines de mica ¼ λ i d'algeps.

Al centre hi ha dos exemplars, adquirits durant el curs 1967-68, amb els següents números de sèrie: 10966 i 10987. Ambdós estan complets i en bon estat.

L'Album Benary, una joia de la nostra biblioteca històrica

Album Benary: 28 làmines distribuïdes en 7 carpetes

Idiomes: alemany, anglés, francés i rus

Format de les làmines: 35x27 cm

Format de les cobertes: 37x28 cm

Data: entre 1876 i 1882

Autor. Ernst Benary, Erfurt

Editor: G. A. Koenig, Erfurt

Ernst Benary

Ernst Benary (1819-1893), horticultor i botànic alemany, funda en 1843 un viver per al cultiu i distribució de llavors d'una important quantitat de plantes hortícoles i de jardí.

L'èxit a nivell mundial li anima a crear una col·lecció de làmines de les plantes hortícoles més representatives, dibuixant-les del natural al propi hort i col·laborant amb l'empresa belga G. Severeyns que s'encarrega de l'elaboració dels cromòlits. El resultat és una obra espectacular que reflexa amb gran exactitud la fisonomia d'una gran varietat de plantes hortícoles del segle XIX.

Les quatre primeres carpetes es publiquen l'any 1876, la cinquena en 1877, la sexta en 1879 i la sèptima i última en 1882.

El nostre Album Benary conté les set carpetes originals amb les 28 làmines i l'estat de conservació d'aquestes últimes és magnífic, les cobertes, en canvi, estan prou deteriorades.

Microscopi biològic Shimadzu de 1967

Microscopi òptic compost

Data: 1967

Fabricant: Shimadzu Seisakusho Ltd. Kyoto

Microscopi Shimadzu KALNEW PLS-2

En 1875 Genzo Shimadzu (1839-1894) crea a Kyoto una empresa d'instruments de precisió que actualment encara continua l'avantguarda de l'instrumental científic en tot el món. Destaca per la seua important implantació en el camp dels instruments analítics i de mesura, l'equipament mèdic i industrial i en la indústria aeronàutica.

Aquest microscopi correspon el model PLS-2, que consta de tres oculars: 5x, 10x i 15x i tres objectius: 10x, 40x i 100x, que produeixen entre 50 i 1500 augments amb excel·lent qualitat.

La platina és quadrada amb carro de moviments coaxials. Presenta de sèrie un espill per a il·luminació natural encara que pot ser substituït per una font lumínica d'alimentació elèctrica.

Existeixen quatre exemplars al centre, adquirits el curs 1967-68, amb els següents números de sèrie: 170024, 170372, 170472 i 170883. Tots ells estan en bon estat encara que manca un joc complet d'objectius i, en alguns d'ells, la pintura del cos presenta signes de deteriorament.

Planxes de gravat de l'article “Contribución al estudio de los cuarzos cristalizados españoles”

Planxes de gravat

Format: 17x12 cm

Data: cap al 1928

La revisió del material de laboratori i dels exemplars de llibres i revistes de la biblioteca històrica de l'institut no fa mes que oferir contínues sorpreses. L'última ha sigut la troballa de tres noves planxes de gravat de fotografies dels articles publicats en els annals de l'institut. Corresponen l'article “Contribución al estudio de los cuarzos cristalizados españoles” publicat per Rafael Candel Vila, en 1928, en el tom XVI dels annals.

Les tres presenten signes d'alteració a la superfície.

Igual que les anteriorment descrites es troben muntades sobre base de fusta de 2 cm de grossària.

El centenari d'un microscopi

Hui, 20 de gener del 2014, compleix 100 anys el nostre microscopi Leitz. 

El microscopi centenari i d'esquerra a dreta:

José María Azkárraga, professor de Ciències Naturals

de l'IES Lluís Vives i comissari de l'exposició,

Jesús Ignacio Catalá, professor d'Història de la Ciència

 del CEU Cardenal Herrera i comissari de l'exposició y

Luis Felipe Moreno, exprofessor de Ciències Naturals de l'IES
Lluís Vives, col·laborador de l'exposició i autor d'aquest Blog

En revisar el possible material de l'exposició “100 anys de ciència a l'Institut Lluís Vives”, que preparem amb la col·laboració de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero”, ens hem adonat que una de la peces triades, el microscopi Leitz, compleix exactament 100 anys segons consta a la seua fitxa de control de fàbrica.

Aquest microscopi va ser utilitzat al Laboratori d'Hidrobiologia fundat en aquest centre pel professor Celso Arévalo Carretero per a la investigació de la vida a les aigües dolces del nostre entorn: el llac de l'Albufera i els rius pròxims. Estem segurs que també es va utilitzar en les classes pràctiques de les assignatures dependents del Gabinet d'Història Natural per la tendència d’Arévalo de compaginar ensenyament i experimentació.

La figura de Luis Pardo García (1897-1958)

Text de la pàgina Web “Els biòlegs espanyols” del professor Francisco Teixidó Gómez.

Luis Pardo García

“Luis Pardo García nació en Valencia en el seno de una familia de clase media. Estudió el bachillerato en el Instituto de su ciudad natal, lo que fue decisivo en su vida ya que tuvo como profesor a Celso Arévalo Carretero (1885-1944) que, a la sazón, era catedrático de Historia Natural en dicho centro. En efecto, al finalizar en 1913 sus estudios medios, cursó en régimen “libre” la carrera de Ciencias Naturales porque en Valencia no existía tal titulación. Así, con la ayuda de Arévalo, el joven Pardo preparaba los exámenes de la licenciatura que realizaba en Madrid y en Barcelona. Además, Luis Pardo fue colaborador de las clases prácticas de historia natural del Instituto valenciano, y también del Laboratorio de Hidrobiología que había creado Arévalo en ese centro docente. Pardo obtuvo el título universitario en 1919.
 

Cuando en 1918 su maestro marchó a Madrid, Pardo quedó como responsable del Laboratorio. No obstante, este hecho no tuvo reconocimiento oficial y económico hasta 1920, cuando pasó a depender del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Dos años después también comenzó a percibir alguna ayuda económica como Conservador del Gabinete y Laboratorio de Historia Natural del Instituto de Valencia.

Es un periodo en el que publica algunos artículos, sobre plancton e ictiología, que ven la luz en el Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, en los Anales del Instituto General y Técnico de Valencia, en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, etc. Desde 1923 se orienta hacia las actividades pesqueras sintiéndose más atraído por las cuestiones económicas, sociológicas e históricas de La Albufera que por su planctología. Son los años (1923, 1924 y 1924) en los que consigue publicar tres trabajos de cierto nivel en una revista belga: Annales de Biologie Lacustre; versan, respectivamente, sobre el “Estany” de Cullera, el potamoplancton valenciano y sobre los rotíferos españoles.

Una troballa important: el llibre de visites del Laboratori d'Hidrobiologia Espanyola

Entre els documents històrics pendents de revisar de l'arxiu de l'institut hem trobat el llibre de visites de l'antic Laboratori d'Hidrobiologia Espanyola, creat pel professor Celso Arévalo Carretero durant la seua estada al centre entre els anys 1912 i 1918.

Es tracta d'un llibre de tapa dura amb una interessant il·lustració a la portada del dibuixant del laboratori Santiago Simón. Conté 200 pàgines de paper de barba, en blanc i sense numerar. El format és de 35x25 cm.

No posseeix data d'obertura i la majoria de les visites ressenyades tampoc estan datades. Entre les que sí ho estan la més antiga és de 1919 i la més moderna de 1926.

Possiblement l'obertura del llibre de visites va ser idea del successor d'Arévalo al front del Laboratori, el seu alumne i ajudant Luis Pardo García, que va quedar a càrrec del mateix després de la marxa d'Arévalo a Madrid, en 1918, per a fer-se càrrec de la càtedra d'Història Natural a l’Institut Cardenal Cisneros.

La primera pàgina de signatures posseeix un esbós d'il·lustració que no va arribar realitzar-se. Entre les signatures que conté es poden destacar les corresponents a alguns professors del centre, famosos personatges de la vida valenciana i diverses institucions docents.

Alberedes i jardins en la València del XIX

El dia 2 de juny de 2011 l’IES Lluís Vives transfereix a l’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana els expedients dels alumnes de la seua primera època perquè es facen càrrec de la custòdia i restauració.

La revisió dels documents revela l’existència de nombrosos treballs dels alumnes de la disciplina d’Agrimensura, entre 1864 i 1883, que mostren projectes de diferents espais de la ciutat de València, des del propi Institut a les riberes del riuTúria o els actuals jardins de Vivers i Monforte i el Jardí Botànic.

Gràcies al treball dels tècnics de l’Arxiu Històric aquests documents s’han pogut recuperar i posar en valor i aquesta exposició sobre “Alberedes i jardins en la València del XIX” constitueix un homenatge a l’excel·lent treball dels  professors i alumnes del llavors Institut Provincial de 2n Ensenyament de Valencia.