La Història Natural dels Tarongers de Risso i Poiteau tanca el cercle a l'Institut Lluís Vives

Histoire Naturelle des Orangers. Edició facsímil

Llibre amb 280 pàgines de text i 109 làmines

Autors: A. Risso i A. Poiteau

Idioma del text: francès

Idioma de les làmines: francès i italià

Data: 2000

Editor: CM CONNAISSANCE & MÉMOIRES. París

Impressor: Imprimerie F. Paillart. Abbeville

Després de donar a conèixer en aquest blog l'existència d'un exemplar de l'excel·lent obra de 1872 Histoire et Culture des Orangers d'A. Risso, A. Poiteau i M. A. du Breuil a la nostra biblioteca històrica el professor Salvador Zaragoza Adriaensens es va posar en contacte amb nosaltres per donar-nos a conèixer el seu esplèndid treball sobre aquesta i la seua predecessora: Histoire Naturelle des Orangers d'A. Risso i A. Poiteau de 1818-1822.

El professor Zaragoza va cedir amablement a la nostra biblioteca un exemplar dedicat de la seua obra publicada, juntament amb Bernard Aubert, per l'editorial CONNEISANCE & MEMORIES de París en 2002.

Uns mesos

després el professor Zaragoza ens va cedir també un exemplar facsímil de l'obra de Risso i Poiteau de 1818-1822, concretament el núm 445 dels 500 que inclou l'edició espanyola, de l'any 2000, realitzada igualment per l'editorial CONNEISANCE & MEMÒRIES de París.

D'aquesta forma el nostre centre ha arribat a reunir una interessant trilogia d'obres dedicades al cultiu dels tarongers d'indubtable interès històric i científic pel destacat prestigi mundial dels seus autors, la qual cosa ens va permetre realitzar a l'institut una interessant miniexposició amb els tres exemplars.

Un any de miniexposicions temporals a l'Institut Lluís Vives

Al febrer de 2015 vam rebre, per donació, una vitrina horitzontal amb la qual vam començar a realitzar petites exposicions temporals, d'una o dues setmanes, aprofitant les interessants obres contingudes a la nostra biblioteca històrica.

Molts són els temes que hem tractat des d'aleshores en aquest tipus d'exposicions: els Anals de l'Institut General i Tècnic de València; l'Àlbum Benary de plantes hortofructícoles; l'Atles de la Clínica Dermatològica del doctor José Eugenio Olavide; la Història dels Tarongers de Risso, Poitteau i de Breuil; el Feixisme durant la Dictadura Franquista; les Expedicions Oceanogràfiques del Príncep Albert I de Mònaco; l'Atles d'Arquitectura Antiga de Hector D'Espouy; els Catàlegs Didàctics Històrics; les novetats de la Biblioteca; etc.

Esperem seguir amb aquest tipus d'exposicions donant a conèixer de forma gradual la rica varietat d'obres que atresora el centre.

Noves dades sobre l'obra “Histoire et Culture des Orangers“

Exemplar de la biblioteca històrica
de l'IES Lluís Vives de l'edició de 1872

Recentment hem contactat amb el professor i investigador Salvador Zaragoza Adriaensens, expert mundial en citricultura, que ens ha revelat algunes dades interessants sobre aquesta magnífica obra.

L'any 2002 publica, amb Bernard Aubert, a l'editorial CONNAISANCE & MÉMOIRES de París, un estudi de l'obra d'A Risso i A. Poiteau "Histoire et Culture des Orangers" de 1818, així com de la segona edició de la mateixa, de 1872, que inclou un nou capítol escrit per M. A. du Breuil.

El seu treball, de 480 pàgines i format de 35x24'5 cm, conté una primera part amb la traducció al castellà de l'obra de 1918, realitzada per Salvador Zaragoza; una segona amb un capítol escrit per Bernard Aubert: "Gènesi del desenvolupament del cultiu dels Agres i Patrimoni Genètic Mediterrani de la Història dels Tarongers", traduït al castellà per Salvador Zaragoza i Florentino Juste; i una tercera amb el capítol escrit per Salvador Zaragoza: "Història de la Citricultura a Espanya", amb l'annex escrit per Patrik Ollitrault: "La investigació francesa sobre els agres".

Salvador Zaragoza ha cedit i dedicat a la nostra biblioteca històrica una exemplar de la seua publicació i ens ha explicat nombroses anècdotes de les obres de Risso, Poiteau i de Breuil. Ens ha revelat la importància històrica del treball d'aquests autors, la rigorositat en el seu estudi de les diferents varietats de cítrics i la qualitat de les il·lustracions i de les seues respectives estampacions, el que li confereix un valor especial a l'obra.

Relata també que durant el seu treball només tenien identificats onze exemplars complets de l'obra de 1818, deu a biblioteques franceses i un altre a la Universitat de València.

Respecte de l'obra de 1872 no van poder identificar més que cinc exemplars, d'ells només tres en color, dos a França i un a Itàlia; els exemplars en blanc i negre es troben a París i Califòrnia. Això significa que l'exemplar de l'institut Lluís Vives seria el sisè, el quart en color.

Reinauguració de l’Exposició “La Història Natural a l’Institut Lluís Vives”

Després del seu pas pel Palau de Cerveró de València hui es reinaugura l'exposició "LA HISTÒRIA NATURAL A L’INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència" a la capella del mateix institut Lluís Vives.

A les 19:30, després d'unes breus paraules de benvinguda a càrrec de la directora, Carmina Valiente, el representant de l'Institut López Piñero, Àlvar Martínez, i el comissari de l'exposició, el ​​professor José María Azkárraga, procedeixen a la seua presentació i justificació dels motius de la mateixa, ressaltant la brillant tasca investigadora del Laboratori d'Hidrobiologia, fundat el 1912 a l'Institut General i Tècnic de València, antecessor de l'actual IES Lluís Vives, i la destacada pràctica docent desenvolupada pel Gabinet d'Història Natural en el trànsit entre els segles XIX i XX.

L'exposició, que es troba al cor de la capella del centre, es perllongarà fins al dia 30 de juny i està oberta, prèvia reserva, per a visites guiades en grup.

 

Restauració de les làmines de Botànica i els treballs d'alumnes

La recent exposició “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència” ha permés la restauració d'un parell de làmines de Botànica de l'editorial Antonio Vallardi de Milà, datades cap a 1910, i dos treballs d'alumnes dels cursos 1916/17 i 1917/18.

Les quatre peces intervingudes tenen com a suport el paper, un material altament higroscòpic, que es veu afectat pels canvis de temperatura i d'humitat. A més, amb el temps, el paper de fibres curtes procedents de la fusta i amb un alt contingut en lignina es torna friable i trencadís fent que la seua manipulació resulte difícil sense crear-li nous deterioraments.

Restes de goma després
de l'esborrat

Prova de neteja en làmina

Les làmines de Botànica s'han separat de les seues motlures de fusta per a realitzar una neteja en sec per anvers i revers, s'han nebulitzat amb carbonat de metilmagnesi per a desacidificar-les i crear una reserva alcalina, s'han reparat xicotets talls i reintegrat xicotets faltants amb aquarel·les i finalment s'han allisat. Una d'elles ha sigut reforçada amb cinta de cotó en les zones més afeblides. S'han netejat les motlures i s'han tornat a muntar.

Treball desmuntat abans d'intervindre

Els treballs escolars s'han extret dels seus corresponents marcs i el paper s'ha tractat com en les làmines. S'han netejat els marcs, substituït un vidre i afegit unes darreres de cartó amb suport auxiliar neutre.

darrera de cartó y suport neutre

 

La restauració de les peces d'escaiola de l'exposició

Escaiola trencada

Amb motiu de l'exposició “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència” l'equip de restauració, format per Mónica Bensach i Mar Descals, ha intervingut diverses peces dels models d'escaiola d'anatomia animal i humana que tenim al centre, tots ells de la casa Les Fils d'Émile Deyrolle, de París.

Perdua de pigmentació

Model de medusa restaurat

L'escaiola és un material molt fràgil i tots els exemplars tenen despreniments de suport, a més d'erosions, pèrdua de color, i brutícia acumulada. En alguns d'ells s'aprecien antigues actuacions que han desvirtuat el concepte original amb tonalitats més fosques, resultants d'excessius envernissats.

Estucat del model de llengua

La intervenció s'inicia amb una neteja en humit per a eliminar la brutícia més superficial, un altre tipus de neteja més agressiva haguera debilitat la policromia i ablanit el suport. A continuació es procedeix a estucar les parts perdudes, escatar, protegir amb resina sintètica i, finalment, una reintegració cromàtica.

Repintat de model de llengua

La fusta de les peanyes o bases es neteja, nodreix i protegeix amb l'aplicació una capa final de vernís tint.

Les Orangers. Histoire et Culture des Orangers

Llibre amb 213 pàgines de text i figures i 110 làmines gravades en color

Autors: A.Risso, A. Poiteau i M. A. du Breuil

Idioma del text: francés

Idiomes de les làmines: francés i italià

Format: 35x27 cm

Data: 1872

Editors: G. Masson i Henri Plon. Paris

Impressor: Typographie Henri Plon. Paris

Impressor de les làmines: Geny Gros. Paris

Aquesta impressionant

obra de la biblioteca històrica de l'institut és un extens tractat sobre la història i el cultiu  dels tarongers. Consta de 15 capítols distribuïts en 213 pàgines de text i figures amb la descripció de 116 espècies. Com a complement presenta 110 làmines de gravats en color, d'excel·lent qualitat, il·lustrades per A. Poiteau, representant la majoria d'elles, normalment per mitjà d'una branca de l'exemplar amb fulles, flors, fruits i un tall d'aquest últim. El contingut és de plena actualitat i els autors són tots ells experts botànics i horticultors fracesos del segle XIX.

Aquesta nova edició és una ampliació d'una altra anterior, publicada en 1818, per A. Risso i A. Poiteau: “Histoire Naturelle des Orangers” (Imprimerie de

M^ne Hérissant le Doux). S'inclou un nou capítol sobre el cultiu al sud d'Europa i Algèria escrit per M. A. du Breuil.

El seu estat de conservació és bo.

Els nostres models del doctor Auzoux

Models d'organografia vegetal de fusta i paper maché

Data: Entre 1880 i 1890

Fabricant: Ateliers de "l'Anatomie Clastique" del doctor Auzoux

El doctor Louis Auzoux (1797-1880) naix a Saint-Aubin-d'Écrosville, Normandia, i en 1816 marxa a París per a estudiar Medicina.

La dificultat de treballar amb cadàvers l'indueix a dissenyar models anatòmics de paper maché. En 1827 comença a produir exemplars d'anatomia veterinària i humana al propi poble natal. Més tard àmplia la seua producció amb models clàstics de Zoologia i Botànica per al ús educatiu a les escoles.

La seua tècnica es basa en l'ús de motlles de plom, pasta de paper, fil d'aram, cola i pintura.

L'èxit dels dissenys és molt gran i la venda es prolonga durant més d'un segle i hui es troben en museus i centres docents de tot el món.

  

Flor desmuntable i capolls de
Cheirantus cheiri

Fruit de
Cheirantus cheiri

A l'institut romanen quatre exemplars del Dr. Auzoux, dos d'ells datats en la dècada de 1880, els altres dos sense signatura ni datació.

Tots ells són mencionats en l'article de Luis Pardo "L'herbari i col·leccions de Botànica del Museu d'Història Natural de l'Institut", publicat en 1926 en els Annals de l'Institut Nacional de 2n Ensenyament de València.

El més antic correspon la tija amb flor i capolls de Cheiranthus cheiri, que s'adquireix el curs acadèmic 1881-82 i presenta algunes clavilles i signes de fregades amb pèrdua de pigmentació.

El fruit d'esta mateixa planta està molt deteriorat i desconeixem la seua edat.

Fruit de Fragaria vesca

Inscripció al model de
Fragaria vesca

El fruit de Fragaria vesca és de 1888, encara que desconeixem la data d'adquisició. Està en molt bon estat.

Fruit desmuntable de Hyoscyamus níger

El fruit de Hyoscyamus níger ha sigut recentment restaurat i es troba en perfectes condicions. Desconeixem la seua edat.