Juan Vilanova i Piera a l'arxiu històric del institut Lluís Vives

La Creación, Historia Natural
Vuit toms amb 4514 pàgines
Un tom amb làmines a tot color
Autor: Societat de naturalistes
Director: Juan Vilanova i Piera
Idioma: espanyol
Format: 34x24 cm
Data: entre 1872 i 1876
Editorial: Montaner i Simón. Barcelona
Impressió de les cromolitografies: Lemercier & Cie, Paris i Imp. Labielle

Ensayo de descripción geognóstica de la provincia de Teruel
304 pàgines (incomplet)
Autor: Juan Vilanova i Piera
Idioma: espanyol
Format: 31x22 cm
Data: 1863
Editorial: Junta General d'Estadística. Madrid

Al bicentenari del naixement del científic valencià Juan Vilanova i Piera, el Museu de Prehistòria de València ha organitzat l'exposició Vilanova i Piera. Camí a la Prehistòria, que es prolongarà fins al mes de juny del 2022.

Vilanova i Piera. Camí a al Prehistória. Museu de Prehistòria de València

Per aquest mateix motiu, aprofitant l'existència al nostre centre de la gran obra La Creación. Historia Natural, publicada sota la seua direcció a Barcelona per l'editorial Montaner i Simon, entre el 1872 i el 1876, hem organitzat una miniexposició mostrant diversos volums de la mateixa i el seu treball sobre la geologia de Terol.

La Creación. Historia Natural. Tom VIII

Al contrari d'altres mostres d'aquesta magnífica enciclopèdia que conté les cromolitografies distribuïdes entre els diferents toms, la que posseïm al nostre institut té una enquadernació exclusiva per al centre on totes les làmines estan agrupades en un volum a part.

El tom I conté la introducció a l'obra i inicia la descripció dels mamífers, el tom II continua amb els mamífers. Els toms III i IV estan dedicats a les aus. El tom V als peixos i rèptils. El tom VI descriu els articulats (invertebrats). El tom VII es refereix a la Botànica. El tom VIII tracta de Geologia i Paleontologia. Finalment, el tom IX (Atlas) integra totes les cromolitografies de l'obra.

El seu estat de conservació és força bo i és una de les joies del nostre arxiu històric.

El Ensayo de descripción geognóstica de la provincia de Teruel està incomplet ja que li manquen les pàgines finals.

El museu de Ciències Naturals s'estén pel vestíbul de l'institut

El vestíbul del nostre centre és la seu de nombroses miniexposicions que organitza la comissió de patrimoni històric.
A partir d'ara també serà un espai expositiu del patrimoni de diferents departaments. De moment el de Ciències Naturals ha ocupat dues de les sis vitrines existents per exposar diverses peces de gran interès.
S'hi exposen alguns instruments de laboratori dels anys seixanta i setanta; models didàctics d'escaiola de principis del segle XX; llibres d'aquelles mateixes dates i exemplars cridaners de minerals, roques i fòssils.

Cada exemplar exposat s'acompanya d'una etiqueta identificativa on s'inclou un codi QR amb què poder ampliar la informació sobre aquest. En diversos casos enllacen amb antigues entrades d'aquest mateix bloc, d'altres amb informació disponible a Internet.

Estereomicroscopi escolar ENOSA

Estereomicroscopi escolar 04 05 02

Fabricant: ENOSA
Data: anys 70

ENOSA (Empresa Nacional d'Òptica SA) va nàixer com a fabricant d'instruments òptics per a l'exèrcit, principalment prismàtics, però aviat orienta la seua producció cap a la fabricació de microscopis escolars i tot tipus de material didàctic. D'aquesta manera, es converteix en un dels proveïdors habituals dels centres docents entre els anys 60 i 90.

L'institut conserva diversos exemplars d'estereomicroscopis escolars ENOSA dels anys 70.

Consten d'un parell d'oculars 5x i un parell d'objectius 20x. La il·luminació s'aconsegueix mitjançant llum natural.

Són molt senzills, però van servir perquè la majoria dels alumnes espanyols d'aquella dècada poguessen fer observacions detallades de la morfologia i l'estructura d'animals, plantes, minerals i roques.

Estereomicroscopi Shimadzu KALNEW

Fabricant: Shimadzu Seisakusho Ltd. Kyoto. Japó

Data: 1967

El 1875 Genzo Shimadzu (1839-1894) va crear a Kyoto una empresa d'instruments de precisió que hui dia continua a l'avantguarda de l'instrumental científic a tot el món. Destaca per la seua important implantació en el camp dels instruments analítics i de mesura, l'equipament mèdic i industrial i la indústria aeronàutica.

Aquest estereomicroscopi correspon al model SGS-2, que consta de dos parells d'oculars: 10x/15x i tres parells d'objectius: 2x/4x/6x que produeixen entre 20 i 90 augments amb una qualitat excel·lent. La il·luminació és per llum natural.

Aquest exemplar va ser adquirit al curs acadèmic 1967-68 i el seu número de sèrie és 5733.

Està en molt bon estat.

Microscopi òptic escolar ENOSA R-45

Fabricant: ENOSA

Data: anys 70. 

ENOSA (Empresa Nacional d'Òptica SA) va nàixer com a fabricant d'instruments òptics per a l'exèrcit, principalment prismàtics, però aviat orienta la seua producció cap a la fabricació de microscopis escolars i tot tipus de material didàctic. D'aquesta manera, es converteix en un dels proveïdors habituals dels centres docents entre els anys 60 i 90.

L'institut conserva diversos exemplars de microscopis escolars del model ENOSA R-45 dels anys 70.

Consten d´un ocular 5x i tres objectius: 4x/10x/25x; per a obtindre entre 20 i 125 augments.

La il·luminació s'aconsegueix mitjançant un mirall. Molts estan incomplets.

Són molt senzills, però van servir perquè la majoria dels alumnes espanyols d'aquella dècada s'aproximessin per primer cop al món microscòpic.

En el centenari de Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23/11/1922–21/06/1992)

Es llicencià en dret el 1947, però exercí molt poc de temps l’advocacia.

Obra de Josep Renau situada
a l'Espai Joan Fuster de Sueca

El suecà començà publicant llibres de poesia (Sobre Narcís, 1948), però prompte s’adonà que l’assaig i les col·laboracions a la premsa li permetien difondre millor temes del seu interés. Amb la publicació de "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana" (1944) a l’almanac Las Provincias enceta els escrits en valencià i el camí com a crític i columnista que desenvoluparà també amb la fundació de la revista Verbo (1956), on donà a conéixer el surrealisme espanyol. Les seues columnes periodístiques i articles d’opinió han estat publicats per diferents mitjans de comunicació: Destino, Diario de Valencia, Levante, Jornada, Qué y donde, Saó, La Vanguardia o el Món. Algunes d’eixes columnes les podeu trobar incloses en llibres com Diccionari per a ociosos (1964) o Notes d’un desficiós (1980).

Il·lustració de Luis Lonjedo

La poesia catalana fins a la Renaixença (1954) o Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer (1955) encetà un llarg camí centrat en la història de la literatura que conté títols com el manual Literatura catalana contemporània (1972) o Contra Unamuno y los demás (1975).

A més a més, la seua curiositat el portà a informar-se, reflexionar i escriure sobre temes com la societat, les humanitats, l’art, la ciència, la música o la terra i el paisatge... És el cas de la guia de viatges El País Valenciano (1962) on presenta una visió allunyada del “Levante feliz” del qual tantes vegades havia abusat la premsa de l’època. Crític amb la manca d’una historiografia valenciana feta des de les nostres terres, escriu Nosaltres, els valencians (1962) o Heretgies, revoltes i sermons: tres assaigs d'història cultural (1968).

Joan Fuster, dimoni. Obra Equip Realitat

Fuster va ser un homenot que rebé nombrosos reconeixements, entre d'altres, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983) i, a títol pòstum, l'Alta Distinció al Mèrit Cultural del Consell de la Generalitat Valenciana (1992). També despertà molts tabús, alguns dels quals encara estan ben presents en la societat actual. Defensor de la cultura valenciana i difusor en general de la cultura que s’expressava en català, va tractar alguns aspectes controvertits sobre la llengua, la història i la societat valenciana en Qüestió de noms (1962), Combustible per a falles (1967), El blau en la senyera (1977), Destinat (sobretot) a valencians (1979) o Punts de meditació: dubtes de la “transición” (1985) que pretenien la modernització de la societat valenciana.

Joan Fuster al mural de Toni Espinar
al Passeig de Batà de Muro (El Comtat)

Gran dinamitzador de la vida cultural, sa casa ha estat oberta a la tertúlia literària i al bon consell d’un humanista que animà la creació d’editorials com Edicions 62, 3i4, Enciclopèdia Catalana o la “Gran Enciclopedia de la Región Valenciana”.

Una part important del pensament fusterià s'expressa mitjançant l'aforisme, que són màximes enginyoses amb què enuncia un pensament o asserció moral, filosòfica o científica.

Joan Fuster i Josep Pla davant la bassa de
Sant Llorenç. Fotografia de Francesc Giner

L’obra de Fuster no s’entén sense el seu compromís cívic i social pel País Valencià. En canvi, ha estat un escriptor demonitzat. L’11 de setembre del 1981 va patir un atemptat amb bomba que destrossà part de la seua biblioteca. 3.500 articles en premsa, 70 llibres publicats, alguns traduïts a l’italià, francès, castellà o anglès avalaren la concessió de la càtedra a la Universitat de València que no va estar lliure de polèmica. Malgrat eixa extensa obra, consultada possiblement per les mateixes persones que l’havien de jutjar, se li demanà la presentació d’una tesi doctoral abans de donar-hi classes a la universitat.

Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Vicent Ventura
 al carrer de Sant Josep de Sueca,
després de l’atemptat del 12 de setembre de 1981

Joan Francesc Mira assegura que Fuster passarà a la història dels valencians com l’impulsor i l’animador de projectes i personalitats decisives posteriorment des de dins l’àmbit literari, acadèmic i polític. És el cas de la novel·la La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, les Rondalles valencianes d’Enric Valor, Raimon, Mari Carmen Girau, Ovidi Montllor, Lluís Llac, Santiago Bru i Vidal, Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas, Salvador Espriu, Lluís Alpera, Jose Vicente Mateo, Antoni Seva, Andreu Alfaro, Joan Pons, Antoni Miró, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó, Fina Cardona... o de Manuel Sanchis Guarner (a qui rescatà de l’exili mallorquí).

Logotip 'Any Fuster 2012'

Exposició sobre el centenari de Joan Fuster a l’Institut Lluís Vives. 

Gener, 2022