diumenge, 24 de maig de 2015

Noves dades sobre l'obra “Histoire et Culture des Orangers“

Exemplar de la biblioteca històrica
de l'IES Lluís Vives de l'edició de 1872
Recentment hem contactat amb el professor i investigador Salvador Zaragoza Adriaensens, expert mundial en citricultura, que ens ha revelat algunes dades interessants sobre aquesta magnífica obra.

L'any 2002 publica, amb Bernard Aubert, a l'editorial CONNAISANCE & MÉMOIRES de París, un estudi de l'obra d'A Risso i A. Poiteau "Histoire et Culture des Orangers" de 1818, així com de la segona edició de la mateixa, de 1872, que inclou un nou capítol escrit per M. A. du Breuil.

El seu treball, de 480 pàgines i format de 35x24'5 cm, conté una primera part amb la traducció al castellà de l'obra de 1918, realitzada per Salvador Zaragoza; una segona amb un capítol escrit per Bernard Aubert: "Gènesi del desenvolupament del cultiu dels Agres i Patrimoni Genètic Mediterrani de la Història dels Tarongers", traduït al castellà per Salvador Zaragoza i Florentino Juste; i una tercera amb el capítol escrit per Salvador Zaragoza: "Història de la Citricultura a Espanya", amb l'annex escrit per Patrik Ollitrault: "La investigació francesa sobre els agres".

Salvador Zaragoza ha cedit i dedicat a la nostra biblioteca històrica una exemplar de la seua publicació i ens ha explicat nombroses anècdotes de les obres de Risso, Poiteau i de Breuil. Ens ha revelat la importància històrica del treball d'aquests autors, la rigorositat en el seu estudi de les diferents varietats de cítrics i la qualitat de les il·lustracions i de les seues respectives estampacions, el que li confereix un valor especial a l'obra.

Relata també que durant el seu treball només tenien identificats onze exemplars complets de l'obra de 1818, deu a biblioteques franceses i un altre a la Universitat de València.
Respecte de l'obra de 1872 no van poder identificar més que cinc exemplars, d'ells només tres en color, dos a França i un a Itàlia; els exemplars en blanc i negre es troben a París i Califòrnia. Això significa que l'exemplar de l'institut Lluís Vives seria el sisè, el quart en color.

dijous, 14 de maig de 2015

Reinauguració de l’Exposició “La Història Natural a l’Institut Lluís Vives”

Després del seu pas pel Palau de Cerveró de València hui es reinaugura l'exposició "LA HISTÒRIA NATURAL A L’INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència" a la capella del mateix institut Lluís Vives.

A les 19:30, després d'unes breus paraules de benvinguda a càrrec de la directora, Carmina Valiente, el representant de l'Institut López Piñero, Àlvar Martínez, i el comissari de l'exposició, el ​​professor José María Azkárraga, procedeixen a la seua presentació i justificació dels motius de la mateixa, ressaltant la brillant tasca investigadora del Laboratori d'Hidrobiologia, fundat el 1912 a l'Institut General i Tècnic de València, antecessor de l'actual IES Lluís Vives, i la destacada pràctica docent desenvolupada pel Gabinet d'Història Natural en el trànsit entre els segles XIX i XX.

L'exposició, que es troba al cor de la capella del centre, es perllongarà fins al dia 30 de juny i està oberta, prèvia reserva, per a visites guiades en grup.

dimarts, 7 d’abril de 2015

Restauració de les làmines de Botànica i els treballs d'alumnes

La recent exposicióLA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència” ha permés la restauració d'un parell de làmines de Botànica de l'editorial Antonio Vallardi de Milà, datades cap a 1910, i dos treballs d'alumnes dels cursos 1916/17 i 1917/18.











Les quatre peces intervingudes tenen com a suport el paper, un material altament higroscòpic, que es veu afectat pels canvis de temperatura i d'humitat. A més, amb el temps, el paper de fibres curtes procedents de la fusta i amb un alt contingut en lignina es torna friable i trencadís fent que la seua manipulació resulte difícil sense crear-li nous deterioraments.

Restes de goma després
de l'esborrat
Prova de neteja en làmina
Les làmines de Botànica s'han separat de les seues motlures de fusta per a realitzar una neteja en sec per anvers i revers, s'han nebulitzat amb carbonat de metilmagnesi per a desacidificar-les i crear una reserva alcalina, s'han reparat xicotets talls i reintegrat xicotets faltants amb aquarel·les i finalment s'han allisat. Una d'elles ha sigut reforçada amb cinta de cotó en les zones més afeblides. S'han netejat les motlures i s'han tornat a muntar.

Treball desmuntat abans d'intervindre

Els treballs escolars s'han extret dels seus corresponents marcs i el paper s'ha tractat com en les làmines. S'han netejat els marcs, substituït un vidre i afegit unes darreres de cartó amb suport auxiliar neutre.


darrera de cartó y suport neutre
 

dissabte, 28 de febrer de 2015

La restauració de les peces d'escaiola de l'exposició

Escaiola trencada
Amb motiu de l'exposició “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència” l'equip de restauració, format per Mónica Bensach i Mar Descals, ha intervingut diverses peces dels models d'escaiola d'anatomia animal i humana que tenim al centre, tots ells de la casa Les Fils d'Émile Deyrolle, de París.
Perdua de pigmentació


Model de medusa restaurat




L'escaiola és un material molt fràgil i tots els exemplars tenen despreniments de suport, a més d'erosions, pèrdua de color, i brutícia acumulada. En alguns d'ells s'aprecien antigues actuacions que han desvirtuat el concepte original amb tonalitats més fosques, resultants d'excessius envernissats.

Estucat del model de llengua
La intervenció s'inicia amb una neteja en humit per a eliminar la brutícia més superficial, un altre tipus de neteja més agressiva haguera debilitat la policromia i ablanit el suport. A continuació es procedeix a estucar les parts perdudes, escatar, protegir amb resina sintètica i, finalment, una reintegració cromàtica.

Repintat de model de llengua

La fusta de les peanyes o bases es neteja, nodreix i protegeix amb l'aplicació una capa final de vernís tint.


diumenge, 15 de febrer de 2015

Les Orangers. Histoire et Culture des Orangers

Llibre amb 213 pàgines de text i figures i 110 làmines gravades en color
Idioma del text: francés
Idiomes de les làmines: francés i italià
Format: 35x27 cm
Data: 1872
Editors: G. Masson i Henri Plon. Paris
Impressor: Typographie Henri Plon. Paris
Impressor de les làmines: Geny Gros. Paris

Aquesta impressionant
obra de la biblioteca històrica de l'institut és un extens tractat sobre la història i el cultiu  dels tarongers. Consta de 15 capítols distribuïts en 213 pàgines de text i figures amb la descripció de 116 espècies. Com a complement presenta 110 làmines de gravats en color, d'excel·lent qualitat, il·lustrades per A. Poiteau, representant la majoria d'elles, normalment per mitjà d'una branca de l'exemplar amb fulles, flors, fruits i un tall d'aquest últim. El contingut és de plena actualitat i els autors són tots ells experts botànics i horticultors fracesos del segle XIX.

Aquesta nova edició és una ampliació d'una altra anterior, publicada en 1818, per A. Risso i A. Poiteau: “Histoire Naturelle des Orangers” (Imprimerie de
Mne Hérissant le Doux). S'inclou un nou capítol sobre el cultiu al sud d'Europa i Algèria escrit per M. A. du Breuil.

El seu estat de conservació és bo.

dissabte, 14 de febrer de 2015

Els nostres models del doctor Auzoux

Models d'organografia vegetal de fusta i paper maché
Data: Entre 1880 i 1890
Fabricant: Ateliers de "l'Anatomie Clastique" del doctor Auzoux

El doctor Louis Auzoux (1797-1880) naix a Saint-Aubin-d'Écrosville, Normandia, i en 1816 marxa a París per a estudiar Medicina.

La dificultat de treballar amb cadàvers l'indueix a dissenyar models anatòmics de paper maché. En 1827 comença a produir exemplars d'anatomia veterinària i humana al propi poble natal. Més tard àmplia la seua producció amb models clàstics de Zoologia i Botànica per al ús educatiu a les escoles.
La seua tècnica es basa en l'ús de motlles de plom, pasta de paper, fil d'aram, cola i pintura.
L'èxit dels dissenys és molt gran i la venda es prolonga durant més d'un segle i hui es troben en museus i centres docents de tot el món.
  
Flor desmuntable i capolls de
Cheirantus cheiri
Fruit de
Cheirantus cheiri
A l'institut romanen quatre exemplars del Dr. Auzoux, dos d'ells datats en la dècada de 1880, els altres dos sense signatura ni datació.
Tots ells són mencionats en l'article de Luis Pardo "L'herbari i col·leccions de Botànica del Museu d'Història Natural de l'Institut", publicat en 1926 en els Annals de l'Institut Nacional de 2n Ensenyament de València.




El més antic correspon la tija amb flor i capolls de Cheiranthus cheiri, que s'adquireix el curs acadèmic 1881-82 i presenta algunes clavilles i signes de fregades amb pèrdua de pigmentació.
El fruit d'esta mateixa planta està molt deteriorat i desconeixem la seua edat.

Fruit de Fragaria vesca
Inscripció al model de
Fragaria vesca
El fruit de Fragaria vesca és de 1888, encara que desconeixem la data d'adquisició. Està en molt bon estat.


Fruit desmuntable de Hyoscyamus níger
El fruit de Hyoscyamus níger ha sigut recentment restaurat i es troba en perfectes condicions. Desconeixem la seua edat.

dimarts, 3 de febrer de 2015

Inauguració de l'exposició “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSITITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència”

Fa quasi tres anys que diversos professors del departament de Ciències Naturals de l'institut ens plantegem la possibilitat de realitzar una exposició sobre l'ensenyament i la investigació realitzada al gabinet d'Història Natural durant les primeres dècades del segle XX. 
Després de moltes gestions amb l'Institut d'Història de la Medicina i la Ciència López Piñero i la Universitat de València és possible inaugurar hui, 3 de febrer del 2015, aquesta exposició.

Passades les 20 hores i després d'unes paraules de benvinguda per part d'Àlvar Martínez, director adjunt de l'Institut López Piñero, els comissaris de l'exposició: Jesús Catalá, professor d'Història de la Ciència del CEU Cardenal Herrera de València, i José María Azkárraga, professor de Ciències Naturals de l'institut Lluís Vives de València, procedeixen a explicar els motius d'una exposició com aquesta, reivindicant la necessitat de posar en valor el treball realitzat pels professors de l'Institut General i Tècnic de València, que complementaven la seua tasca docent amb la investigació puntera en l'estudi de la vida a les aigües dolces després de la creació, en 1912, del Laboratori de Hidrobiologia Espanyola per part del professor Celso Arévalo Carretero, catedràtic d'Història Natural.

A l'acte s'han presentat prop d'un centenar de persones, la majoria professors d'ensenyament mitjà i universitàri i ha sigut cobert per la premsa local.

Instruments, preparacions, catàlegs i plaques de llanterna

L'exposició, que es mantindrà oberta fins el 24 d'abril, consta de nou cartells explicatius, tres vitrines amb llibres i documents de l'època, quatre vitrines amb models didàctics, exemplars d'història natural i instruments de laboratori, dos treballs emmarcats d'alumnes dels cursos 1916/17 i 1917/18, dues làmines de botànica i quatre models didàctics murals d'anatomia animal. La manca d'espai no permet la presència de més exemplars a l'exposició. Està prevista la visita de grups guiats prèvia reserva.

Models didàctics murals d'anatomía animal

Flascons amb preparacions anatòmiques i embriològiques,
fòssil de Rana pueyoi i columnes de fons d'agüies dolces
Els cartells relaten l'origen de l'institut Lluís Vives; el context històric en què es produeïx; la seua contribució a la investigació a les aigües dolces després de la creació del Laboratori de Hidrobiologia Espanyola; la publicació, entre 1916 i 1928, de les investigacions, de qualsevol tipus, que el propi institut realitza, en els “Anales del Instituto General y Técnico y de 2ª Enseñanza de Valencia” i, finalment, les biografies de quatre destacats professors i investigadors durant el trànsit entre els segles XIX i XX: Emilio Ribera, Celso Arévalo, Luis Pardo i Antimo Boscá.

Vitrines amb llibres abans de ser tancades
Els llibres i documents exposats es divideixen en tres seccions. Una relacionada amb la docència, que mostra diferents tractats d'Història Natural de professors del centre, treballs d'alumnes i publicacions diverses en què es fa referència a l'institut. La segona es dedica als annals en què es publiquen les investigacions realitzades per professors del centre i altres investigadors de renom mundial com l'ictiòleg suís Alfonso Gandolfi o el malacòleg alemany Friedrich Haas. La tercera es dedica a l'hidrobiologia, raó de ser del laboratori creat pel professor Arévalo, exposant publicacions de diverses nacionalitats i el propi llibre de visites del laboratori.

Models didàctis d'escaiola i paper maché
 i exemplars de quars i crani de ximpanzé
Els models didàctics, instruments de laboratori, làmines i exemplars d'història natural mostren com és la tasca docent en les primeres dècades del passat segle.

dimarts, 27 de gener de 2015

Ja està pròxima l'esperada exposició sobre la Història Natural a l'Institut Lluís Vives

Fa aproximadament un any anunciàvem l'exposició “100 anys de ciència a l'Institut Lluís Vives”, en col·laboració amb l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero.
La idea inicial era inaugurar-la el novembre passat però per problemes de calendari s'ha anat retardant. Finalment s'obrirà el pròxim dia 3 de febrer amb el nom “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència”.
Primer s'exposarà al Palau Cerveró de València. Més tard es traslladarà a l'Institut Lluís Vives.

Mar intervenint un model d'organografia vegetal
en paper maché del Dr. Auzoux
Mónica restaurant un model d'anatomia humana
d'escaiola de la casa Deyrolle
Després de l'elecció de l'estructura de l'exposició, la selecció de les peces: llibres, instruments, làmines, models didàctics i exemplars d'història natural, el següent pas ha sigut la redacció dels textos dels panells, que seran complementats amb abundant informació gràfica, i la realització d'un audiovisual explicatiu.

Una de les tasques importants prèvies a la inauguració és la restauració d'algunes de les peces, ja que per la seua antiguitat necessiten una revisió. L'equip de restauradores, format per Mónica Descals i Mar Bensach, analitza al nostre institut el material expositiu decidint quin tipus d'intervenció necessita cada exemplar.

dijous, 22 de gener de 2015

Font d'il·luminació elèctrica per a microscopis Shimadzu

Font d'il·luminació elèctrica
Transformador de corrent
Data: anys 60

L'empresa creada a Kyoto en 1875 per Genzo Shimadzu (1839-1894) continua fabricant instruments de precisió fins a l'actualitat.

Aquesta font lumínica externa s'adapta el microscopi biològic model PLS-2 intercanviant la seua base per la de sèrie, la qual incorpora un espill d'il·luminació per llum natural.

El transformador de corrent funciona a 200, 220 i 240 volts de corrent alterna i l'eixida és regulable fins els 6 volts de corrent continu.

Al centre tenim dues fonts d'il·luminació d'aquest tipus, amb números de sèrie 2013 i 2116, encara que només una d'elles conserva el seu estoig original de fusta. Es compren alhora que els microscopis, en el curs acadèmic 1967-68.

dimecres, 21 de gener de 2015

És bicentenari el pi canari de l'institut?

De tots els arbres que existien al recinte de l'institut en començar el segle XX només un pi canari (Pinus canariensis) i cinc plàtans d'ombra (Platanus hispanica) han sobreviscut.

1918
En aquesta postal de València, datada cap al 1918, la façana del carrer Amalio Gimeno està dominada per un imponent pi pinyoner (Pinus pinea) acompanyat del nostre pi canari, que en aquella època tenia aproximadament la mateixa alçària que la volada del tercer pis de l'edifici, uns 17 m. A l'esquerra s'observa una doble filera de plàtans d'ombra ubicats al costat del carrer Xàtiva.

1929
En 1929 l'entorn ha canviat notablement perquè el carrer Amalio Gimeno està en plena fase de remodelació. Darrere l'institut, el popularment conegut com “edifici del xavo” està acabat d'inaugurar i a la dreta apareix l'edifici de la Unió i el Fènix en construcció. Però els arbres dominants són exactament els mateixos que en la imatge anterior. El pi canari arriba als 20 m. i sobrepassa la base de la cúpula nord-est de l'institut.

1965
En aquesta fotografia de 1965 s'aprecia un altre notable canvi. L'entorn arquitectònic pateix una agressió irreparable per la presència de la “finca de ferro”, construïda uns anys abans. Els plàtans del carrer Xàtiva segueixen presents, encara que uns anys després, durant la remodelació del centre, la majoria són talats. La façana de la, ara denominada, avinguda del Marqués de Sotelo ja no té el pi pinyoner, desaparegut per l'ampliació d'aquesta última, i els arbres que destaquen són una palmera (Washingtonia robusta), un roure australià (Grevillea robusta) i de nou el pi canari, que ja arriba als 23 m.

2014
Aquesta fotografia de 2014 mostra com els tres arbres mencionats amb anterioritat s'han apoderat per complet de l'espai visual i el pi canari continua creixent.

Però, quina edat pot tindre aquest exemplar?

Segons diferents treballs de la Universitat Politècnica de Madrid sobre el pi canari (A, B) el càlcul de la edat és prou complicat perquè l'estudi dels anells de creixement resulta poc fiable en aquesta espècie per diversos motius: per un costat el grossor varia amb l'edat de l'exemplar, sent més gruixuts quan son més joves, d'altra banda, els anells poden parar el creixement abans d'hora en determinats anys i en altres estar totalment absents. Els exemplars més longeus analitzats mostren que l'alçaria pot arribar fins als 60 m., el diàmetre del tronc fins als 3 m. i l'edat estimada fins als 800 anys.
Pi canari
No s'ha realitzat cap estudi dendrocronològic del pi canari del institut, però per l'alçària que tenia en començar el segle XX, l'actual de 26 m. i el seu perímetre de 2'22 m. a 1'30 m. del sòl, potser sobrepasse àmpliament els 200 anys.

Plàtans d'ombra
Dels cinc plàtans d'ombra tampoc pot indicar-se una edat exacta. La posició actual, al costat del carrer Xàtiva, coincideix amb la de la muralla de la ciutat fins al segle XIX. És probable que es plantaren després del seu derrocament en 1865. Per aixó la edat pot arribar als 150 anys i el perímetre, a 1'30 m. del sòl, varia entre 2'38 i 2'88 m.

dijous, 8 de gener de 2015

Preparacions de microscòpia històriques de Botànica

Preparacions microscòpiques de Botànica
Format: 7'5x2'5 cm
Data: entre 1910 i 1930
Origen: Gabinet d'Història Natural


A més de les preparacions de café del fabricant J. Tempère de París, mencionades anteriorment, al centre hi ha altres 13 preparacions més de microscòpia vegetal; quatre d'elles realitzades per Luis Pardo en 1914 i 1915, sis per Francisco Belda en 1917 i 1918, una per Fernando Boscá en 1923 i dues més d'autors desconeguts.
  
El seu estat de conservació és acceptable excepte una que està trencada.