divendres, 20 de juliol de 2012

Animals "antidiluvians"

Models d'escaiola de vertebrats fòssils
Grandària: Entre 25 i 60 cm
Data: Finals del segle XIX i principis del XX

En el catàleg de l'any 1925 sobre les col·leccions d'Amfibis, Rèptils, Aus i Mamífers del museu d'Història Natural de l'institut, publicat per Luis Pardo García en els "Annals de l'Institut Nacional de 2n Ensenyament de València", es menciona l'existència de 10 reproduccions d'escaiola d'espècies extingides. Concretament set Rèptils, dues Aus i un Mamífer.

Actualment es conserven només els cinc exemplars següents:
Rèptils: Ichthyosaurus, Pterodactylus crassirrostris, Brontosaurus, Iguanodon
Mamífer: Glyptodon

Els dos primers van ser adquirits pel professor Emilio Ribera, els dos següents van ser comprats pel professor Celso Arévalo i l'últim va ser realitzat per Santiago Simón, dibuixant del Laboratori d'Hidrobiologia. 




Pterodactylus crassirrostris

El seu estat de conservació és divers. Alguns han de ser reparats, restituint les porcions perdudes, i tots han de ser pintats.


Aquesta tasca ha començat amb el Pterodactylus, que ha sigut restaurat per Félix Pons, professor d'Educació Plàstica del nostre institut.

dilluns, 16 de juliol de 2012

Un microscopi Reichert de 1908

Microscopi òptic compost
Data 1908
Fabricant: Carl Reichert Wien

Carl Reichert va començar la seua activitat professional de la mà del famós fabricant Ernst Leitz encara que prompte es va independitzar començant a produir els seus propis instruments òptics a Viena.

Microscopi C. Reichert, 1908
Aquest exemplar consta d'un ocular núm. 3 i tres objectius:  núm. 1, núm. 3 i núm. 7a (C. Reichert). Només l'últim objectiu és original la resta dels components òptics són reposicions posteriors. Amb la configuració actual poden obtindre's uns 400 augments.
Una vegada netes les lents comprovem que les imatges que produeixen són excel·lents, a pesar de no tindre condensador.
Els comandaments macromètrics d'enfocament són coaxials i el micromètric terminal inferior, ambdós funcionen amb gran precisió.

Identificació en la base del miscroscopi
Presenta el número de sèrie 41534, que creiem correspon a l'any 1908. No apareix en el catàleg Reichert de l'any 1908/09, encara que s'aproxima el model VI.

Va ser comprat, i incorporat a l'institut, en el curs 1909/10, segons costa en la memòria del centre, “se adquirieron tres microscopios Reichert”. “Uno de los microscopios da aumentos hasta de 1200 diámetros con un juego de tres objetivos, uno de ellos de inmersión y dos oculares; los otros dos microscopios llevan dos objetivos y dos oculares y dan aumentos de 40-650 diámetros. Todos estos microscopios van en sus cajas correspondientes y tienen los accesorios que son precisos para su utilización, destinándose el primero al trabajo personal del profesor, y los otros dos al que bajo su inspección pueden realizar los alumnos”.

Aquest microscopi és un dels esmentats en l'article del professor Celso Arévalo sobre laboratori d'Hidrobiologia de l'institut en el butlletí, de juny de 1914, de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural.

El cos metàl·lic presenta diverses alteracions, algunes de les quals es poden eliminar per procediments mecànics.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Treballs d'alumnes

Treballs diversos en paper, fusta, metall, cartó,...
Data: des de 1910 fins a l'actualitat

L'activitat de l'aula ha anat sempre acompanyada de treballs realitzats pels alumnes com a complement a l'estudi. En la majoria de les disciplines és normal la confecció de cartells, esquemes, mapes, etc. En Ciències Naturals la varietat de treballs és major ja que es poden realitzar, a més, dibuixos d'observacions microscòpiques, mapes climàtics, topogràfics, geològics, de distribució de éssers vius o inanimats, representacions de la natura, esquemes i fotografies d'òrgans i aparells d'animals i plantes, dibuixos esquemàtics de muntatges experimentals, models tridimensionals de molècules, òrgans, estructures geològiques, etc.
 
Mapa de salinitat dels oceans (de Schott)
A l'IES Lluís Vives es conserven alguns dels treballs realitzats pels alumnes durant la dècada de 1910, quan impartia classes d'Història Natural i Fisiologia i Higiene el professor Celso Arévalo Carretero. Són tots làmines en color, algunes de les quals estan emmarcades. Aquests treballs estan perfectament catalogats, per Luis Pardo García, en la publicació de 1919 "El Museo de Historia Natural del Instituto de Valencia. La Sección escolar", en el volum IV dels Anales del Instituto General y Técnico de Valencia.

dissabte, 21 d’abril de 2012

Microscopi de camp MEOPTA

Microscopi òptic compost
Data: anys 60
Fabricant: MEOPTA Praha

És un eficaç microscopi portàtil, fabricat a l'antiga Txecoslovàquia, que es transporta parcialment desmuntat en un estoig metàl·lic molt robust.

Consta d'un ocular 15x i tres objectius: 3'3x, 6'7x i 20x, disposats en un revòlver. Amb aquest joc òptic s'obtenen entre 49'5 i 300 augments.
Es munta i desmunta en pocs minuts i les imatges que produeix són acceptables, malgrat la seua senzillesa.
Al laboratori del centre es conserven quatre exemplars complets i en bon ús. Desconeixem l'any d'incorporació, però suposem que va ser en la dècada dels 60.


dilluns, 27 de febrer de 2012

Un microscopi Leitz de 1914

Microscopi òptic compost
Data: 1914

Els fabricants Ernst Leitz i Carl Zeiss es van guanyar la fama de construir els millors instruments òptics des de les últimes dècades del segle XIX i els seus dissenys van marcar les bases dels microscopis òptics moderns.

Microscopi E. Leitz. 1914
Aquest exemplar és una de les joies de l’antic Gabinet d’Història Natural.
En el catàleg de microscopis Leitz de 1913 no apareix exactament aquest model, encara que s’aproxima al Stativ G.
Consta únicament d’un ocular, el núm. I, i dos objectius: el núm. 3 E. Leitz i el núm. 7, de la marca C. Reitcher, que va substituir l’original en algun moment. Els augments totals amb aquest joc podrien ser al voltant dels 50 i 310 respectivament. Una vegada netes les lents comprovem que les imatges que produeixen són excel·lents, fins i tot sense tindre condensador. Els comandaments macromètrics d’enfocament són coaxials i el micromètric terminal, ambdós funcionen amb gran precisió.


Gràcies al llistat dels números de sèrie de la fàbrica, sabem que aquest exemplar, amb el número 161987, va ser construït en 1914 i la fitxa de control, que encara es conserva al seu estoig, està datada el dia 20/01/1914. Desconeixem, de moment, l’any que va arribar a l’institut.

Fitxa en l'estoig original

Identificació en el cos del microscopi
El cos metàl·lic del microscopi presenta algunes alteracions que creiem poden eliminar-se per procediments mecànics.

diumenge, 19 de febrer de 2012

Làmines de Botànica

Data: cap al 1910
Idiomes: castellà i italià
Antonio Vallardi editore. Milano. Via Stelvia.

Es tracta de quatre sèries de làmines de paper sobre diferents temes vegetals. Segurament procedeixen de l’Escola d’Agronomia que va estar associada a l’Institut a principis del segle XX.

Sèrie A - Morfologia e biologia delle piante (8 làmines)
Prof. E. Rapossi.
Format: 70 x 100 cm.
El títol de cada làmina i la llegenda explicativa estan en castellà per haver sigut elaborades, per a escoles de països de parla hispana, per l’Editorial Vallardi Americana de Buenos Aires.
Els títols de la sèrie són els següents: Citología vegetal (lám. I); Histología del tallo, raíz y hoja (lám. II); Raíces (lám. III); Tallos (lám. IV); Hojas (lám. V); Inflorescencias (lám. VI); Flores (lám. VII); Frutos (lám. VIII).



Sèrie B - Botanica Crittogamica (4 làmines)
Prof. Rota Rossi.
Format: 70 x 100 cm.
Sense títols. Representen les estructures de les plantes Criptògames.
La sèrie consta de quatre làmines: molses, hepàtiques, falagueres i equisets.



Sèrie C – Malalttie delle piante (9 làmines)
Dott. Lauro Pasinetti.
Format: 65 x 90 cm.
Els títols i informació en italià. Il·lustren les malalties de diferents tipus de plantes. Concretament: Malalttie della vite (tav. I i II); Malalttie dei cereali (tav. III i IV); Malalttie delle piante fruttiefer e della frutta (tav. V i VI); Malattie delle piante ortensi, foraggere e industriale (tav. VII, VIII i XIX).



Sèrie D – Nemici delle piante (4 làmines)
Dott. G. Scortecci.
Format: 100 x 70 cm
Els títols i informació en italià. Il·lustren les plagues de diferents plantes. Concretament: Nemici dei cereali e della vite (tav. II); Nemici dell’olivo (tav. III); Nemici delle piante da frutto e del gelso (tav. IV); Nemici degli agrumi e delle piante da frutto (tav. V).



El estat de conservació és divers. Totes elles estan alterades per la llum i s’han enfosquit notablement. Algunes presenten taques per haver-se utilitzat paper zel per a apegar-les i altres estan esgarrades o han perdut part de la superfície. De moment, hem procedit a penjar-les perquè s’estenguen per gravetat. La restauració pot ser complicada i necessitarà la col·laboració d’un taller especialitzat.

dijous, 2 de febrer de 2012

Imatges de l'Institut

L’Institut Lluís Vives s'ubica en un edifici declarat d’interés cultural per la seua història i característiques arquitectòniques úniques.

Va ser creat al voltant de 1552 per l’orde dels jesuïtes com el primer col·legi-seminari d'Espanya. Es va construir junt a les muralles que delimitaven la València medieval. Quan van ser enderrocades es va convertir en testimoni d'excepció de l'eixample urbanístic.

Per la proximitat a centres neuràlgics de la ciutat, com l'ajuntament, les dependències de correus i l'estació de ferrocarril, va ser protagonista involuntari de nombrosos esdeveniments històrics de gran rellevància. Inevitablement l’edifici apareixia, molt sovint, en fotografies de l’època.


Dues imatges de l'institut, abans i després de la reforma dels anys 70:

1960

2010

diumenge, 29 de gener de 2012

Els Annals de l'Institut General i Tècnic

En 1915 fou nomenat Secretari de l’institut el professor Ambrosio Huici Miranda, Catedràtic de Llatí.

D'ell va partir la idea de publicar periòdicament els articles i treballs dels catedràtics del centre i els seus col·laboradors i d'esta manera naixen els Annals de l'Institut General i Tècnic de València, a partir de 1924 Institut Nacional de 2n Ensenyament, possiblement amb la intenció de realitzar una publicació anual, que no sempre es va complir ja que alguns anys no es va publicar cap i d’altres, en canvi, n’hi va haver diverses.

En total es van publicar XVI Annals distribuïts com segueix: Tom I, 1916. Tom II, 1917. Tom III, 1918. Toms IV, V, VI i VII, 1920. Tom VIII, 1921. Toms IX, X i XI, 1923. Tom XII, 1924. Tom XIII, 1925. Tom XIV, 1926. Tom XV, 1927. Tom XVI, 1928.

En les memòries dels primers 100 anys d'història de l’IES Lluís Vives els continguts de les publicacions dels Annals es divideixen en els temes següents: Història, Història Eclesiàstica, Historiografia, Biografies, Art, Arqueologia, Sociologia i Dret, Economia, Ciències, Climatologia i Ciències Naturals.

Entre les publicacions relacionades amb les Ciències Naturals, que són les que ací més ens interessen, destaquen fonamentalment les referides a les investigacions del Laboratori d'Hidrobiologia Espanyola, a càrrec del professor Celso Arévalo Carretero i els seus col·laboradors. A més les col·leccions del Gabinet d'Història Natural i el seu museu, a càrrec del professor Luis Pardo García.

 





















dilluns, 23 de gener de 2012

Les col·leccions del Gabinet d'Història Natural

Des de la seua fundació, en 1845, l’Institut Provincial de Segon Ensenyament General i Tècnic de València, precursor de l'actual IES Lluís Vives, ha sigut un centre de referència tant acadèmic com d'investigació.
Al principi va mantindre una estreta relació amb la Universitat de València com a Escola Menor. Les dues institucions compartien edifici i els professors formaven part del mateix claustre.

Amb el trasllat l’any 1870 a l'actual edifici, pertanyent a l'antic col·legi Sant Pau, creat pels jesuïtes al voltant de 1552, l'activitat de l’institut provincial de València va anar independitzant-se a poc a poc de la Universitat, encara que no per això va deixar de compaginar les facetes educativa i investigadora. De fet, insignes professors de l’institut desenvolupaven, ja a finals del segle XIX, projectes d'investigació que tractaven d'introduir en la seua activitat docent i animaven els alumnes a participar-hi. Una part important d'aquesta tasca era la contribució a la divulgació científica mitjançant les col·leccions d’éssers naturals i models didàctics que van anar prosperant fins a crear-se un dels museus d'Història Natural millor dotat d'Espanya.
 
Museu del Gabinet d'Història Natural


















dijous, 19 de gener de 2012

Models d'anatomia animal

Reproduccions anatòmiques d’escaiola policromada sobre base de fusta.
Grandària aproximada: 40 x 50 cm.
Data aproximada: principis del segle XX.
Empresa distribuïdora: Les Fils d’Émile Deyrolle Paris

La nostra col·lecció consta de 7 exemplars de diversos grups zoològics.
El estat de conservació és acceptable encara que requereixen ser netejats i repintats. També s’ha de reposar la informació de les fitxes explicatives complementàries, per a la qual cosa comptem amb la col·laboració de l’IES San Isidro de Madrid que posseeix els fullets originals i s’ha oferit a enviar-nos les còpies.

Quasi tots els exemplars apareixen referenciats en els annals publicats per l'institut entre els anys 1921 i 1926, gràcies a la gran labor de catalogació del museu d’Història Natural realitzada pel professor Luis Pardo. Alguns apareixen fins i tot en fotografies de les antigues sales d’exposició.

Plaques de Llanterna

Fotografies microscòpiques d’organismes planctònics.
Format: 8,5 x 10 cm.
Data aproximada: principis segle XX.
Empresa distribuïdora: Les Fils d’Émile Deyrolle. París.

Les plaques de llanterna es poden considerar les precursores de les actuals diapositives i constitueixen el primer intent d’aplicar la projecció d’imatges amb finalitat didàctica entre els segles XIX i XX. En un principi es van utilitzar plaques de vidre pintades però, posteriorment, i amb el desenvolupament de les tècniques de fotografia, es van substituir per diapositives en un suport de vidre.
L’instrument utilitzat per a la projecció és la llanterna màgica, l’origen de la qual es remunta al segle XVII encara que se va anar perfeccionant en segles posteriors. A l’inici la font de llum era la flama d’un ciri o d’una llàntia d’oli o un altre combustible; més tard es van instal·lar llums elèctrics.

La nostra col·lecció es compon dels únics 5 exemplars que s’han conservat. Desconeixem el nombre de plaques que va poder tindre el Gabinet d’Història Natural. No hi ha referències sobre elles als catàlegs que hem consultat, que es centren fonamentalment en els treballs realitzats pels alumnes i els exemplars exposats a l’antic museu. Totes aquestes plaques  procedeixen de la casa francesa Les Fils d’Émile Deyrolle i l'estat de conservació és bo, encara que algunes presenten fissures en alguna de les seues cares.


No s’ha conservat la llanterna màgica amb què es projectaven les imatges de les plaques, que s'observa en la següent fotografia de l'any 1941.