dimecres, 21 de gener de 2015

És bicentenari el pi canari de l'institut?

De tots els arbres que existien al recinte de l'institut en començar el segle XX només un pi canari (Pinus canariensis) i cinc plàtans d'ombra (Platanus hispanica) han sobreviscut.

1918
En aquesta postal de València, datada cap al 1918, la façana del carrer Amalio Gimeno està dominada per un imponent pi pinyoner (Pinus pinea) acompanyat del nostre pi canari, que en aquella època tenia aproximadament la mateixa alçària que la volada del tercer pis de l'edifici, uns 17 m. A l'esquerra s'observa una doble filera de plàtans d'ombra ubicats al costat del carrer Xàtiva.

1929
En 1929 l'entorn ha canviat notablement perquè el carrer Amalio Gimeno està en plena fase de remodelació. Darrere l'institut, el popularment conegut com “edifici del xavo” està acabat d'inaugurar i a la dreta apareix l'edifici de la Unió i el Fènix en construcció. Però els arbres dominants són exactament els mateixos que en la imatge anterior. El pi canari arriba als 20 m. i sobrepassa la base de la cúpula nord-est de l'institut.

1965
En aquesta fotografia de 1965 s'aprecia un altre notable canvi. L'entorn arquitectònic pateix una agressió irreparable per la presència de la “finca de ferro”, construïda uns anys abans. Els plàtans del carrer Xàtiva segueixen presents, encara que uns anys després, durant la remodelació del centre, la majoria són talats. La façana de la, ara denominada, avinguda del Marqués de Sotelo ja no té el pi pinyoner, desaparegut per l'ampliació d'aquesta última, i els arbres que destaquen són una palmera (Washingtonia robusta), un roure australià (Grevillea robusta) i de nou el pi canari, que ja arriba als 23 m.

2014
Aquesta fotografia de 2014 mostra com els tres arbres mencionats amb anterioritat s'han apoderat per complet de l'espai visual i el pi canari continua creixent.

Però, quina edat pot tindre aquest exemplar?

Segons diferents treballs de la Universitat Politècnica de Madrid sobre el pi canari (A, B) el càlcul de la edat és prou complicat perquè l'estudi dels anells de creixement resulta poc fiable en aquesta espècie per diversos motius: per un costat el grossor varia amb l'edat de l'exemplar, sent més gruixuts quan son més joves, d'altra banda, els anells poden parar el creixement abans d'hora en determinats anys i en altres estar totalment absents. Els exemplars més longeus analitzats mostren que l'alçaria pot arribar fins als 60 m., el diàmetre del tronc fins als 3 m. i l'edat estimada fins als 800 anys.
Pi canari
No s'ha realitzat cap estudi dendrocronològic del pi canari del institut, però per l'alçària que tenia en començar el segle XX, l'actual de 26 m. i el seu perímetre de 2'22 m. a 1'30 m. del sòl, potser sobrepasse àmpliament els 200 anys.

Plàtans d'ombra
Dels cinc plàtans d'ombra tampoc pot indicar-se una edat exacta. La posició actual, al costat del carrer Xàtiva, coincideix amb la de la muralla de la ciutat fins al segle XIX. És probable que es plantaren després del seu derrocament en 1865. Per aixó la edat pot arribar als 150 anys i el perímetre, a 1'30 m. del sòl, varia entre 2'38 i 2'88 m.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada