Làmines de Zoologia

Material: lli, paper i fusta

Format: 120x130 cm aprox.

Data: 1909 i 1910

Autor i il·lustrador: Paul Pfurtscheller (1855-1927)

Editor: Witwe & Shohn d'A Pichler. Viena i Leipzig.

 

Treballar en un institut històric depara agradables sorpreses de tant en tant.

En una revisió rutinària vam tenir l'ocasió de localitzar, sobre un armari del laboratori de Ciències Naturals, dues làmines de Zoologia que havien romàs ocultes durant desenes d'anys, possiblement des de la remodelació del centre en els anys 70.

Són d'el famós naturalista Paul Pfurtscheller publicades al començament de segle XX.

Paul Pfurtscheller va ser un discret professor de secundària austríac que, per complementar les seues classes d'Història Natural, va elaborar una sèrie de làmines murals de Zoología, "Zoologische Wandtafeln", que es van utilitzar inicialment en els països de parla alemanya però, donada la seua gran qualitat i l'estima que van mostrar eminents zoòlegs, es van usar aviat en altres llocs.

Inicialment el projecte sembla ser que constava de 70 unitats però només van poder completar 39 d'elles.

Les làmines de la sèrie són litografies sobre lli i paper i en la seua execució s'apliquen els colors de forma independent en, aproximadament, 20 cicles d'impressió, el que produeix una extraordinària profunditat i gran longevitat en els colors.

Els exemplars trobats es corresponen amb els números 18 (Ophidia I. Tropidonotus natrix) i 26 (Amphibia, Anura. Rana I) i es troben en bon estat de conservació.

Molt probablement les dues es van adquirir durant l'etapa en la qual el professor Celso Arévalo va ocupar la càtedra d'Història Natural en el, llavors denominat, Institut General i Tècnic de València, hui I.E.S. Lluís Vives.

A les imatges de l'Laboratori d'Hidrobiologia que va crear en un corredor de centre s'aprecia la presència de la làmina d'Tropidonotus natrix (ara Natrix natrix) entre les múltiples làmines que es distingeixen en les mateixes, pot ser que la número 26 també hi fos present encara que no es veu amb claredat.