dilluns, 23 de gener de 2012

Les col·leccions del Gabinet d'Història Natural

Des de la seua fundació, en 1845, l’Institut Provincial de Segon Ensenyament General i Tècnic de València, precursor de l'actual IES Lluís Vives, ha sigut un centre de referència tant acadèmic com d'investigació.
Al principi va mantindre una estreta relació amb la Universitat de València com a Escola Menor. Les dues institucions compartien edifici i els professors formaven part del mateix claustre.

Amb el trasllat l’any 1870 a l'actual edifici, pertanyent a l'antic col·legi Sant Pau, creat pels jesuïtes al voltant de 1552, l'activitat de l’institut provincial de València va anar independitzant-se a poc a poc de la Universitat, encara que no per això va deixar de compaginar les facetes educativa i investigadora. De fet, insignes professors de l’institut desenvolupaven, ja a finals del segle XIX, projectes d'investigació que tractaven d'introduir en la seua activitat docent i animaven els alumnes a participar-hi. Una part important d'aquesta tasca era la contribució a la divulgació científica mitjançant les col·leccions d’éssers naturals i models didàctics que van anar prosperant fins a crear-se un dels museus d'Història Natural millor dotat d'Espanya.
 
Museu del Gabinet d'Història Natural


















El primer gran impuls en aquest sentit va estar a càrrec del professor Emilio Ribera Gómez, catedràtic numerari del centre entre 1877 i 1904. Aquest any es va retirar de la docència activa per problemes de salut i va començar a ser conservador major del Museu de Ciències Naturals de Madrid. El professor Ribera va ser autor de nombrosos articles, informes i diverses obres, entre les quals cal destacar Elements d'Història Natural, de gran èxit en les escoles d'ensenyament secundari entre els segles XIX i XX. Se’n van publicar quinze edicions, contínuament actualitzades, entre 1879 i 1926. A més va promoure l'adquisició de nombrosos exemplars per al Gabinet d'Història Natural en empreses espanyoles i estrangeres, igual que d’altres, provinents d’alumnes i diversos especialistes per a incorporar-los al museu.

14a edició. 1920

El segon gran impuls es deu al professor Celso Arévalo Carretero, que va ocupar la càtedra d'Història Natural entre 1912 i 1918. En aquest any es va traslladar a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid.
L'any 1912 va crear a València, a les dependències del mateix Institut General i Tècnic, el Laboratori d'Hidrobiologia Espanyola. Va aprofitar el material que li oferia l'entorn de l'Albufera de València i gràcies a les seues aportacions i les dels alumnes i col·laboradors. D'esta manera va aconseguir incrementar ostensiblement les col·leccions científiques del museu i es va convertir en un centre de referència en estudis de Limnologia que va atraure nombrosos investigadors estrangers. Com a resultat d'aquesta cooperació es van publicar molts articles en els annals entre els anys 1916 i 1928.

Cal ressaltar també el treball realitzat per Luis Pardo García, alumne i, més tard, professor ajudant de l’institut. Després de la marxa del professor Arévalo a Madrid, quedà a càrrec del Laboratori d'Hidrobiologia i com a conservador del museu d'Història Natural. A banda de diversos articles de divulgació científica, són destacables els dedicats a les col·leccions del museu publicats en els annals de l’institut entre els anys 1919 i 1928. Aquestos constitueixen un detallat catàleg dels fons museístics: prop de mil treballs d'alumnes; diversos milers d'éssers vius, entre éssers naturals, models dels mateixos, preparacions, etc. i encara més milers d'exemplars d’éssers inanimats: roques, minerals...



La major part d’aquestes valuoses col·leccions van desaparéixer durant la reforma de l'edifici, entre els anys 1972 i 1978, pel desmanyotat emmagatzematge, al refugi antiaeri, construït durant la guerra civil, i en condicions d'altíssima humitat.

Sala-museu actual de Ciències Naturals

Actualment, les col·leccions han perdut gran part dels exemplars que van tindre en el moment de màxim esplendor i el museu ha vist relegat l'espai a menys de la tercera part del que va tindre anteriorment. No obstant això encara conserva suficients peces d’interés per a intentar la seua recuperació i posada en valor. Aquesta és l'empresa en què ens hem compromés els professors de l'actual Departament de Ciències Naturals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada