diumenge, 24 de març de 2013

El Laboratori d'Hidrobiologia de l'Institut Lluís Vives

El professor Celso Arévalo Carretero s'incorpora el dia 20 d'abril de 1912, a l'Institut General i Tècnic de València, després de guanyar per oposició la càtedra del Gabinet d'Història Natural, vacant des de el trasllat a Madrid de l'anterior titular, el professor Emilio Ribera Gómez.
 
Professor Celso Arévalo

Immediatament incorpora les experiències pràctiques en la docència de les assignatures que depenen del gabinet i fa participar els seus alumnes més brillants de les investigacions que prompte posaria en marxa en el mateix.
Al mes següent de la seua arribada s'habilita un llarg corredor del centre per a instal·lar en ell el germen del que més tard seria el Laboratori d'Hidrobiologia, pioner a Espanya estudiant la vida d'aigua dolça. Així consta en les memòries de l'institut del curs 1911/12:
“El celoso catedrático de Historia Natural, D. CELSO ARÉVALO, bien penetrado de que la enseñanza de su asignatura sólo puede lograrse sea provechosa, realizándola de modo muy práctico y dando medios á los alumnos para que trabajen á diario, se propuso disponer de local útil para ello y no le fue difícil encontrarlo.
El largo pasillo del coro, sin aplicación hasta el mes de Mayo de 1912, la tiene ahora muy estimable, pues se ha convertido en un nuevo laboratorio. Siete ventanas que dan al patio permiten el paso de abundante luz, y delante de cada una de ellas se ha instalado una mesa de trabajo, provista del servicio de gas, electricidad y agua, necesario para las tareas que se efectúen. En la parte media se instalarán numerosos acuarios , entre ellos uno grande de 300 litros y dos medianos de á 150 litros, y á lo largo de las paredes irán estantes, mesitas y bancos, y para completar el conjunto el mapa geológico de España y unas hermosas láminas decoran los lienzos de pared libres de otros objetos…


Celso Arévalo amb els seus alumnes al Laboratori de l'Institut



Si actualmente merece el nombre de laboratorio, dentro de poco podrá denominarse también estación de Potamología, ya que con los acuarios y demás material disponible podrá el SR. ARÉVALO efectuar estudios de biología animal y vejetal [sic] de los seres que pueblan las aguas dulces en España, para lo que lleva ya acopiados muchos materiales y cuenta con una valiosísima biblioteca de la especialidad.

Es de advertir que, lo mismo que los gastos de instalación del laboratorio, que de adquisición de libros y material, se han hecho de la consignación ordinaria del Instituto y sin apoyo pecuniario alguno especial, que bien merece un laboratorio en el cual recibirán enseñanza práctica cerca de 300 alumnos cada año y que además está destinado á constituir un centro especial de investigación científica.”



El mateix Celso Arévalo escriu al butlletí del mes de juny de 1914 de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural un article donant a conéixer la creació del Laboratori d'Hidrobiologia. En ell agraeix la col·laboració del professor ajudant d'Història Natural D. Angel B. de la Cruz Nathan i dels seus alumnes predilectes: D. Salustio Alvarado i D. Luis Pardo García.
També detalla els mitjans d'investigació que utilitza:
“El Laboratorio dispone ya de tres microscopios Reichert, un microscopio de disección del mismo constructor, otro de mano, un microscopio de acuarium, un micrótomo Reichert, estufa de inclusión de Adnet, y una buena colección de reactivos de micrografía adquiridos en la casa E. de Haën (Seelze), y del pequeño material necesario en las manipulaciones micrográficas. A ello hay que agregar un microscopio Zeiss, una cámara para micrografía y otros objetos de mi propiedad.
Para los estudios de campo disponemos de varios modelos de mangas de plankton, botellas de recoger muestras de agua, aparatos de fijación y transporte de plankton, sondas, termómetros, etcétera…”


Molt prompte al xicotet laboratori el professor Arévalo comencen a realitzar-se treballs d'investigació de notable interés, per la qual cosa es guanya una merescuda fama que atrau diversos investigadors, alguns d'ells estrangers entre els que destaquen l'ictiòleg Alfonso Gandolfi i els malacòlegs Fiedrich Haas i Wulf Emmo Ankel.
En 1916 es crea a l'institut una revista: “Els Annals de l'Institut General i Tècnic de València” per a publicar els articles dels nombrosos treballs realitzats al Laboratori, encara que també arreplega altres del propi museu d'Història Natural del centre o de caràcter lingüístic, artístic, antropològic, històric i geogràfic. En total es van publicar 16 annals fins a l'any 1928.

En 1917 el Laboratori d'Hidrobiologia és reconegut de forma oficial i es nomena director del mateix al professor Arévalo.
En 1918 el professor Arévalo es trasllada a Madrid després de guanyar la càtedra d'Història Natural de l'institut Cardenal Cisneros. Allí aconsegueix adscriure el Laboratori d’Hidrobiologia al Museu Nacional de Ciències Naturals en què es crea una secció específica de què és nomenat director.
Llavors el laboratori de València queda a càrrec del professor ajudant de l'institut Luis Pardo García, alumne d'Arévalo i assidu col·laborador en les seues investigacions. En 1928 Luis Pardo també es trasllada a Madrid quedant a càrrec Fernando Boscá Berga, que aconsegueix mantindre'l, encara que ja en plena decadència, fins a l'any 1931 que el Laboratori d'Hidrobiologia és definitivament suprimit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada